Escriptor i periodista, Suso de Toro (Santiago de Compostel·la, 1956) és un atent observador de l’actualitat política gallega i estatal. Ha publicat nombrosos articles i més d’una vintena de llibres de narrativa, teatre i assaig, alguns traduïts al català. A causa de les estretes relacions personals i professionals amb Catalunya, ha seguit molt de prop també el procés, sobre el qual va escriure ‘La lliçó catalana’ (Editorial Gregal, 2017). Des de la distància dels anys transcorreguts, De Toro reflexiona sobre la importància d’aquell moment històric: “A Catalunya, hi ha un malentès a l’hora d’interpretar tot el que ha passat. I el que ha passat és un fenomen polític i social únic a Europa. Hi ha hagut un moviment de base social que ha portat els seus polítics a defensar determinades posicions que inicialment no tenien. Ha estat la maduresa nacional de la societat catalana la que ha iniciat el procés. Va arribar un moment que una ciutadania va travessar una ratlla i es va fer nacionalment independent. El que passa és que la independència no era possible sobre las bases històriques, les bases del moment. És a dir, si les institucions europees no reconeixien una Catalunya independent, no era possible. I amb un Estat espanyol que no és democràtic, com s’ha vist, i que utilitza instruments totalitaris i una acció política totalitària, llavors la ciutadania sola no podia fer el salt. I això és el que ha passat. I tenim una ciutadania defraudada per la història. És trist dir-ho, però tot ha estat un malentès. Aquí es planteja un tema poètic –hi afegeix–, que és la realitat i el desig. Aquests famosos polítics catalans pragmàtics s’han comportat com a romàntics i idealistes.”