Estats Units
Escepticisme en el Suprem sobre l’opció de vetar Trump als comicis
El futur polític de Donald Trump penja d’un fil mentre el Tribunal Suprem dels EUA delibera sobre un cas històric que qüestiona la seva elegibilitat per a les eleccions presidencials del 2024. Els arguments orals, exposats ahir enmig d’un intens escrutini mediàtic, podrien tenir repercussions de gran abast tant per al futur polític de Trump com per a la interpretació de la Constitució.
La clàusula de desqualificació de la 14a esmena de la Constitució dels EUA és al centre del cas. Aquesta clàusula prohibeix a aquells que hagin participat en una “insurrecció” ocupar un càrrec públic. El Tribunal Suprem de Colorado va desqualificar Trump de les primàries republicanes de l’estat basant-se en el seu suposat paper d’incitació de l’atac del 6 de gener al Capitoli dels EUA. Trump, però, està recorrent contra la decisió, argumentant que la clàusula és obsoleta i no s’aplica a les seves accions. Els magistrats del Suprem van expressar preocupacions sobre si hauria de ser el Congrés qui hauria d’actuar abans que els estats puguin invocar la disposició constitucional, adoptada després de la Guerra Civil, per evitar que excàrrecs públics que van participar en una insurrecció tornin a ocupar un càrrec.
Preservar la democràcia
A més a més, van sorgir dubtes sobre si la clàusula s’aplica al president. La lectura dels experts que analitzen les decisions del Suprem va ser clara: els jutges es van mostrar escèptics de deixar Trump fora de la papereta electoral per aquestes al·legacions. Durant els arguments orals, els advocats de Trump van presentar-lo com una víctima de “venjança política”, assegurant que la clàusula de la 14a esmena no ha estat provada i que, fins i tot si va incitar a l’assalt al Capitoli, no va constituir una “insurrecció”. A més, van sostenir que la clàusula no s’hauria d’aplicar a expresidents. Els advocats de l’oposició van refutar els arguments de la defensa, afirmant que les accions de Trump compleixen clarament la definició d’insurrecció i que mantenir la desqualificació de cara a les eleccions de novembre és crucial per a la salvaguarda de la democràcia. Van argumentar que permetre a Trump presentar-se malgrat les seves accions crearia un precedent perillós i soscavaria els fonaments del govern.
Just després de les intervencions orals, Trump va donar la seva opinió des de la seva mansió de Florida. “Espero que la democràcia en aquest país continuï perquè ara mateix tenim una situació molt i molt dura amb totes aquestes idees d’esquerra radical”, va lamentar l’expresident, que encapçala les enquestes per convertir-se en el candidat republicà a la presidència.
La decisió de l’alt tribunal, probablement d’aquí a setmanes o fins i tot mesos, serà molt esperada. Si es confirma la desqualificació, podria descarrilar la campanya nacional de Trump i desencadenar desafiaments similars en altres estats, i podria obrir un nou capítol en la interpretació de la clàusula de desqualificació de la 14a esmena, impactant així en les eleccions futures i en el delicat equilibri entre els drets individuals i la seguretat nacional.
La memòria de Biden
Mentre el futur polític de Trump penja d’un fil, el president dels EUA, Joe Biden, pot respirar una mica més tranquil. El fiscal especial Robert Hur no presentarà càrrecs contra ell per haver-se endut a casa seva i a una oficina privada arxius classificats. Tot i declinar processar-lo, el fiscal conclou que les pràctiques del mandatari “presenten riscos per a la seguretat nacional” i que el demòcrata va mostrar “una molt mala memòria” durant els interrogatoris” que li van fer.
“La investigació va descobrir proves que el president va retenir i difondre voluntàriament material classificat després de la seva vicepresidència, quan era un ciutadà comú”, diu l’informe de la investigació de més d’un any, però les proves “no estableixen la culpabilitat de Biden més enllà del dubte raonable”.
