Biden adverteix que els atacs poden arribar a la Guàrdia Revolucionària de l’Iran

La tensió a l’Orient Mitjà ha continuat augmentat aquest cap de setmana, que ha acabat amb una severa advertència dels Estats Units a l’Iran.

En una carta al Congrés per notificar els atacs de represàlia de divendres a la nit contra les milícies patrocinades per Teheran a l’Iraq i Síria, el president dels Estats Units, Joe Biden, ha advertit que està disposat a ordenar nous atacs en represàlia per la mort de tres soldats nord-americans fa una setmana a Jordània, i ha apuntat directament a la Guàrdia Revolucionària, el cos militar d’elit de l’Iran. “Si cal dirigiré mesures addicionals, inclòs contra la Guàrdia Revolucionària i el personal i les instal·lacions afiliades, segons correspongui”, ha assenyalat Biden, sense concretar si les accions es podrien estendre al sòl iranià.

L’assessor de seguretat nacional, Jack Sullivan, ja ha comentat hores abans en una entrevista amb la cadena NBC, que no descartaven nous “atacs i accions addicionals” per enviar un missatge clar de què els Estats Units respondran quan les nostres forces siguin atacades”. L’alt càrrec ha evitat confirmar o descartar si la rèplica podria arribar al territori de l’Iran.

De moment, els Estats Units i el Regne Unit van bombardejar dissabte a la nit més d’una trentena de posicions dels rebels houthis del Iemen utilitzades per atacar la navegació al mar Roig. Segons l’alt comandament dels EUA, aquesta nova operació a gran escala contra el grup aliat de l’Iran –la tercera conjunta amb el Regne Unit des del 12 de gener– tenia l’objectiu de “degradar” la capacitat dels insurgents per “continuar els seus atacs imprudents i il·legals” contra el transport marítim.

El portaveu militar dels houthis, Yahya Sarea, ha confirmat aquest diumenge que “en les últimes hores” avions dels EUA i el Regne Unit han efectuat 48 atacs contra les seves posicions a quatre províncies i a la ciutat portuària d’Al Hudeida, al mar Roig. Sarea, però, ha assegurat que les acions aliades no els dissuadirien del seu suport al poble palestí a la Franja de Gaza. A més, ha advertit que els atacs “no quedaran sense resposta i càstig”. Un altre portaveu de la milícia xiïta, Mohamed Abdelsalam, ha avisat que les seves capacitats militars “no són fàcils de destruir” i ha recordat que han estat “reconstruïdes durant anys de guerra”. Segons ell l’“agressió nord-americana i britànica” contra les posicions houthis no només “no aconseguirà cap objectiu” sinó que, al contrari, “augmentarà els problemes” a la regió.

Enmig d’aquesta escalada, l’enviat especial de les Nacions Unides al Iemen, Hans Grundberg, ha demanat ahir reprendre el procés de pau al país. En un comunicat difós amb motiu d’una visita a l’Iran, Grundberg ha demanar “preservar els progressos assolits” fins ara per aconseguir un alto el foc al Iemen, immers en una guerra civil des del 2014 que enfronta els insurgents houthis, aliats de l’Iran, i el govern internacionalment reconegut, que té el suport d’Aràbia Saudita.