Els bombardejos dels EUA a l’Iraq i Síria deixen almenys una trentena de morts

Els bombardejos dels Estats Units d’aquest divendres a la nit contra les milícies patrocinades per l’Iran a Síria i l’Iraq ha deixat almenys una trentena de morts als dos països.

En la primera fase de la represàlia per la mort diumenge passat de tres soldats nord-americans en un atac contra una base militar a Jordània, Washington ha atacat vuitanta-cinc objectius relacionats amb les milícies aliades de Teheran amb nombrosos avions tripulats o teledirigits, inclosos bombarders de llarg abast.

L’operació ha provocat almenys setze morts i vint-i-cinc ferits, “inclosos civils”, i danys “importants” a edificis residencials a les regions iraquianes d’Akashat i Al-Qa’im, a prop de la frontera amb Síria, segons ha informat aquest dissabte Basim Alawadi, el portaveu del govern de l’Iraq. Alawadi ha negat que Washington hagi coordinat l’agressió amb les autoritats de Bagdad.

El govern iraquià ha reaccionat així a les declaracions del portaveu del Consell de Seguretat dels EUA, John Kirby, que ha assegurat en una conversa telefònica amb periodistes que Washington va avisar prèviament l’Iraq que efectuaria atacs a l’oest del país. “[És] una afirmació sense fonament per enganya l’opinió pública internacional i eludir la seva responsabilitat legal per aquest acte condemnable, que viola les lleis internacionals”, ha afirmat. Alawadi ha alertat que aquest “agressiu atac aeri portarà a la vora de l’abisme la situació de seguretat a l’Iraq i la regió”.

Síria també ha advertit que amb aquesta acció “les forces del Pentàgon amenacen la pau i la seguretat internacional”, en paraules del Ministeri d’Exteriors del país àrab. El departament de Defensa del règim de Baixar al Assad ha confirmat que l’“agressió nord-americana ha provocat baixes entre civils i militars” i “danys considerables en propietats públiques i privades”. Damasc ha acusat els EUA de “complicitat” amb Estat Islàmic perquè els seus avions dels han atacat la zona on les seves tropes combaten contra els romanents del grup terrorista a Síria. “Els Estats Units intenten, utilitzant tots els mitjans bruts, reviure Estat Islàmic perquè és el seu braç tant a Síria com a l’Iraq”, afirma Defensa en un comunicat.

Els bombardejos nocturns han afectat les objectius al voltant dels municipis d’Abu Kamal i Mayadin, a la província nord-oriental de Deir ez-Zor, a prop de la frontera amb l’Iraq. Segons l’Observatori Sirià de Drets Humans, una ONG amb base al Regne Unit però que disposa d’una àmplia xarxa de col·laboradors sobre el terreny, els projectils nord-americans s’han dirigit a vint-i-set posicions de grups aliat de l’Iran i han matat almenys divuit milicians.

Segons el Pentàgon, les posicions atacades han estat centres d’operacions de comandament o d’intel·ligència; arsenals de coets i míssils; hangars d’avions no tripulats, així com dipòsits de combustible i instal·lacions logístiques dels grups patrocinats per Teheran que van “facilitar atacs contra les forces nord-americanes i de la coalició”.

De la seva banda, Kirby ha afirmat que l’operació de càstig ha assolit els seus objectius, que, segons ell, han estat seleccionats “acuradament” per “evitar baixes civils” i en base a “evidències irrefutables” que estaven relacionats amb “els atacs a personal dels Estats Units a la regió”. “Encara estem en les primeres etapes d’avaluació dels danys però creiem que els atacs han estat reeixits”, ha afirmat el portaveu en una conversa amb periodistes. Segon l’alt càrrec de la Casa Blanca, la missió no només busca enviar un missatge a les forces proiranianes, sinó també “deteriorar” les seves capacitats militars.

L’acció de la setmana passada a Jordània contra les tropes nord-americanes va ser reivindicada per la Resistència Islàmica de l’Iraq, una coalició de milícies proiranianes. El president dels EUA, Joe Biden, va prometre aleshores que l’agressió no quedaria sense rèplica i ahir al vespre va afirmar que “la nostra ha començat avui” i continuarà “en els moments i llocs que triem”. El polític demòcrata va assegurar que els Estats Units “no busquen conflictes a l’Orient Mitjà ni a cap altre lloc del món”, però va advertir que si algú “fa mal a un nord-americà, hi respondrem. Les accions de represàlia van coincidir amb l’arribada als Estats Units dels cadàvers dels tres soldats morts a Jordània.