Com més guerres, més diners

Una de les característiques principals del papa Francesc és que, a diferència del seu predecessor, Benet XVI, parla sovint als mitjans, no defuig preguntes espinoses i s’expressa amb un llenguatge planer. Ho fa amb la intenció que el seu missatge arribi a com més gent millor, i amb les guerres d’Ucraïna i Palestina no ha estat una excepció. Des del primer dia, s’ha posicionat de forma nítida a favor d’un alto el foc i s’ha mostrat disposat a anar personalment a Gaza o a trobar-se amb Putin. I a la crida quotidiana a favor de la pau hi ha afegit un missatge concret i rotund en contra de la indústria de les armes. Uns posicionaments que han fet enfurismar l’ala conservadora de l’Església.

L’endemà de l’inici de la invasió d’Ucraïna, Francesc va anar a l’ambaixada de Rússia a la Santa Seu per proposar a l’ambaixador una reunió amb Putin. Serguei Lavrov, ministre d’Afers Estrangers rus, li va enviar un missatge al mòbil per respondre-li. Segons ha explicat Bergoglio a la televisió, Lavrov li va dir: “Oh, moltes gràcies per voler venir, però no fa pas falta.” Francesc diu que té “molt bona relació” amb l’ambaixada russa, que “s’ha portat molt bé i ha fet que s’alliberessin les persones que podien alliberar-se”. Però lamenta que el diàleg que ell propugna no hagi pogut anar més enllà.

El juliol del 2022, parlant de la guerra a Ucraïna, Francesc va assegurar que “estem vivint la tercera guerra mundial per capítols”. “Hi ha guerres arreu, tot i que la de d’Ucraïna ens toqui més perquè la tenim més a prop”, va dir. Amb l’afegit de la guerra a Gaza, la situació s’ha agreujat encara més i Francesc recorda que “ja som davant d’un conflicte global”. Fa pocs dies, va confessar que té por de la capacitat d’autodestrucció de l’ésser humà i va recordar el perill que comporten les armes nuclears.

Francesc parla per telèfon cada dia amb les religioses que no han volgut abandonar Gaza. El 17 de desembre passat, el dia que Bergoglio va fer 87 anys, va llançar un missatge contundent durant l’àngelus a la plaça de Sant Pere. “Rebo contínuament notícies molt greus i doloroses de Gaza: civils indefensos són víctimes de bombardejos, són tirotejats”, va dir. “I això ha passat fins i tot dins del complex parroquial de la Santa Família, on no hi ha terroristes, sinó nens, famílies, persones malaltes, monges”, va explicar. I va posar noms a les víctimes. “La senyora Nahida Khalil Anton i la seva filla Samar han estat assassinades per franctiradors mentre anaven al lavabo”, va denunciar. Va explicar que altres persones havien estat ferides dins de la parròquia, que Israel havia colpit el generador i destrossat la casa de les monges. I va acabar dient: “Sí, això és guerra, i és terrorisme.”

A finals de novembre, el papa es va reunir, separadament però el mateix matí, amb israelians familiars d’ostatges segrestats per Hamàs i amb palestins que tenen parents presos a Israel. La delegació israeliana va mostrar-se molesta pel fet que Bergoglio parlés de terrorisme per ambdues parts, i no només referint-se a Hamàs. Però el terrabastall més gran el va provocar el presumpte ús del terme genocidi, que segons la delegació palestina el pontífex va fer servir. El portaveu vaticà, Matteo Bruni, va afanyar-se a desmentir-ho. “No tinc constància que el papa pronunciés la paraula genocidi”, va dir.

Fa pocs dies, Bergoglio va tornar a demanar un alto el foc, va condemnar tant les atrocitats de Hamàs del 7 d’octubre com els bombardejos israelians a Gaza i va recordar que “els atacs contra civils són crims de guerra”, especificant que es referia tant als atacs d’Israel a Gaza com els de Rússia a Ucraïna.

Francesc considera que, des de la darrera guerra mundial, hi ha hagut “una derrota rere l’altra”, perquè no s’han aturat les guerres. I apunta clarament. “El problema més greu de tots és la indústria de les armes”, ha dit sense embuts a la televisió pública italiana. I ho il·lustra, indignat, amb un exemple recent, explicant com un expert financer li ha dit que “les inversions que donen més diners són les de les indústries armamentistes”. Com més guerres, més diners.

Poc abans de Nadal, una gran empresa armamentística italiana amb participació estatal, Leonardo, va voler fer una donació a l’hospital Bambino Gesù de Roma, el policlínic i centre de recerca pediàtrica més gran d’Europa, que és propietat del Vaticà. Ara s’ha sabut que la Secretaria d’Estat de la Santa Seu, per ordre del papa, va manar a la direcció de l’hospital de rebutjar la donació, que va definir d’ “inoportuna”.

Francesc no troba coherent acceptar diners de la indústria de les armes quan, cada dia, denuncia l’horror de les guerres. El rebuig vaticà ha provocat un gran malestar a l’empresa Leonardo, que ha respost: “En tots els escenaris de guerra en curs, des d’Ucraïna fins al Pròxim Orient, no hi ha cap sistema ofensiu de producció nostra.” En realitat, no és veritat. Només cal estirar una mica el fil i les informacions facilitades per entitats que monitoren el recorregut de les armes, com ara The Weapon Watch, per veure que Israel ha fet servir a Gaza armes italianes.

En concret, els canons muntats en naus militars israelianes que han servit per bombardejar el nord de Gaza van ser fabricats per Leonardo a la planta de La Spezia, al nord d’Itàlia. Són canons ultraràpids, model Oto Melara 76/62 Multi-Feeding, de 76mm, i l’empresa Leonardo els va entregar a la marina israeliana el 13 de setembre del 2022 en una cerimònia de la qual hi ha fins i tot vídeos.

Malgrat els esforços de Francesc per desvincular-se’n, els lligams entre el Vaticà i la indústria de les armes són forts i venen de lluny. Una de les seves principals batalles internes ha estat la transparència de les finances vaticanes, opaques fins a la seva arribada i relacionades amb escàndols de tota mena. Des del setembre del 2022 la Santa Seu ha posat en marxa una nova política d’inversions per “alinear-les amb els valors de l’Església catòlica”. Entre les inversions rebutjades a partir d’ara, a més de la prostitució, la pornografia i els centres a favor de l’avortament, hi ha també la indústria armamentista. Amb tot, el vincle econòmic roman, i és que moltes entitats de l’Església tenen els diners en bancs que sí que fan negocis amb les armes. Fa temps que des del cristianisme de base i entitats pacifistes catòliques com Pax Christi intenten fer pressió per trencar aquests lligams.