Grifols: bona empresa, mala comunicació

Dimarts la firma Gotham City va publicar un informe molt negatiu sobre Grifols que deia que l’acció valia zero. Gotham analitza empreses. Quan troba alguna cosa negativa no coneguda, agafa posicions curtes apostant que la cotització caurà i després en fa públic l’informe. Si l’encerta, tanca la posició i guanya bastants diners.

Arran de la notícia, l’acció va baixar de cop. Al cap de dos dies, Grifols va intentar explicar-se, però, tot i convèncer els analistes (els comercials que venen les accions), no va convèncer els inversors (els clients), que van continuar venent l’acció i portant la cotització cap avall, just per sota dels 9 euros.

Gotham no devia creure tant en les seves conclusions alarmistes. Deia que l’acció valia zero, però va tancar les seves posicions a 9, renunciant a guanyar més.

De tot l’informe, un punt clau eren dues filials que Grifols va vendre a un accionista, Scranton, retenint una opció de compra. Scranton havia pagat aquesta compra agafant deute. Tenir una opció sobre una filial que has venut i consolidar-ne el resultat és aventurat però tècnicament correcte, sortia en els comptes i molts analistes ja ajustaven els números per això.

L’empresa ha fet una barreja indigesta d’explicacions de detall i afirmacions poc afortunades (com desvincular Scranton de la família). No ha explicat en cap moment el sentit de les transaccions ni com les reconduiran.

És probable que els Grifols volguessin ajudar l’empresa quedant-se ells part del deute. Amb l’operació van acabar posant més diners a dins del grup. Fos quin fos l’objectiu, i és molt possible que fos benintencionat, és necessari compartir-lo i ser honest sobre les intencions actuals. El préstec a Scranton deu tenir com a garantia les accions i clàusules en funció de la cotització. És possible que el banc l’executi i acabi com a accionista? La van encertar posant deute sobre el capital? Pensen continuar fent-ho en el futur o han après de l’experiència? La comunicació de l’empresa no ha estat a l’altura de la seva trajectòria i cal transparència.

En comunicació d’empresa, si una cosa no la pots explicar, sovint la raó no és la confidencialitat, sinó que està mal feta.