‘Ordo Virtutum’, obra única

L’Ordo Virtutum, una obra musical del segle XII d’Hildegarda de Bingen, es representarà aquest diumenge a les cinc de la tarda a l’antic monestir de Sant Pau del Camp, a Ciutat Vella, a Barcelona. La direcció musical de l’obra, que es cantarà en llatí, és de la filòloga Rosa Maria Aguadé, especialitzada en literatura de dones de l’edat mitjana i música, experta a cantar Hildegarda, i la direcció escènica i la direcció de contingut teològic ha anat a càrrec de la monja beneta Teresa Forcades, que també ha fet uns breus resums en català perquè es pugui anar seguint l’argument de l’obra a través d’una pantalla gran. “L’obra és molt llarga, de quasi una hora i mitja, no es projectarà la traducció exacta del text sinó un resum fet per Forcades perquè la gent la pugui seguir però no hagi d’estar llegint tota l’estona i pugui estar atenta a l’obra”, explica la Mariona Vernet, que juntament amb la seva germana Eulàlia són dues de les grans expertes mundials en la vida i obra de la monja Hildegarda de Bingen. D’elles és el llibre Ordo Virtutum. Hildegarda de Bingen: Estudi, edició crítica i traducció, Barcelona (2018), editat per Publicacions de la Universitat de Barcelona , un estudi que ofereix una visió completa de l’Ordo Virtutum o l’Orde de les Virtuts, un drama espiritual cantat, escrit pels volts de l’any 1151 per aquesta gran mística i dona “extraordinària per la seva època”. “De Bingen tenia visions i era molt culta. Tenia coneixements de música, (és la primera persona del món de qui es conserva música escrita), de medicina, de física, de poesia, de lingüística i d’altres disciplines. Tenia, en definitiva, un coneixement holístic”, explica Mariona Vernet.

“Ordo Virtutum és com un musical de l’època: una ànima encarnada en aquest món, és a dir, en una persona, es veu temptada pel diable. Hi ha una sèrie de virtuts (que les representem el gran cor) , situades en el més enllà, que intenten dissuadir l’ànima d’aquesta temptació del diable i guanyar-se-la, fer que aquesta ànima adquireixi totes les virtuts que té ella inherentment, la virtuositat originària”, explica Mariona Vernet. L’obra relata aquesta lluita, aquest combat intern de l’ànima, i finalment les virtuts la persuadeixen, se la guanyen i ella aconsegueix desfer-se de totes les temptacions i adquirir totes les virtuts que havia perdut. Forcades puntualitza: “Es considera habitualment una obra moral sobre el bé i el mal, però hi destaca l’originalitat teològica d’Hildegarda, que en cap cas diu a l’ànima protagonista què ha de fer ni la culpabilitza mai, sinó que la remet una i altra vegada a considerar qui l’ha creada i quina és la seva dignitat. El tema de l’obra és el gran potencial que amaguem els éssers humans i les dificultats que trobem per actualitzar la imatge de Déu en nosaltres. L’antropologia hildegardiana és amorosa i lluminosa.” Assegura la beneta que “l’amor de Hildegarda per la música i la producció teatral es va reflectir en el vestuari i el disseny que va incorporar a l’obra”. En aquest cas explica que la responsable de vestuari d’aquesta representació “ha donat vida a les il·lustracions d’Hildegarda de forma fidel i el resultat és un conjunt de vestits d’una gran bellesa i força simbòlica”. “Aquesta creiem que és una característica única de la nostra representació”, diu.

Recorda també Teresa Forcades que l’abadessa benedictina Hildegarda de Bingen –per a moltes la primera feminista de la història– va escriure l’Ordo Virtutum mentre sostenia una dura batalla per la seva independència amb l’abat Kuno. La batalla va culminar amb la separació definitiva de les dues comunitats i l’establiment d’un nou monestir femení a Rupertsberg l’any 1152”.

Aquesta representació de l’Ordo Virtutum que es podrà veure diumenge a Sant Pau del Camp –en què actuaran 21 persones, entre les quals la directora Rosa Maria Aguadé, les germanes Vernet, Neus Santesmases, que tocarà les campanes i l’organetto i Sandra Florence, que tocarà l’arpa medieval– es va estrenar el passat 3 de gener a Sant Benet de Montserrat, el monestir de la Teresa Forcades. Després només hi ha prevista una altra representació més: el 9 de juny a Poblet. “És una obra molt gran i complexa, amb molts personatges, i és difícil d’interpretar, no només estem parlant d’una obra medieval, sinó d’una obra d’Hildegarda de Bingen, que té una complexitat afegida”, diu Rosa Maria Aguadé, que assegura que totes les persones que participen en aquest projecte estan “emocionalment lligades i atretes per l’obra d’Hildegarda de Bingen”.

L’Ordo Virtutum va ser representat per primera vegada a la península Ibèrica el 2016-2017 per un grup català, Ardit Ensemble, format per professors i doctorands de la Universitat de Barcelona (en el qual van cantar l’Eulàlia i la Mariona Vernet) de l’àmbit de la filologia clàssica, la semitística i la medievalística. S’ha hagut d’esperar alguns anys per a aquesta segona representació d’Aguadé i Forcades, que s’han basat en l’estudi de les germanes Vernet., el llibre Ordo Virtutum. Hildegarda de Bingen: Estudi, edició crítica i traducció’ . “L’objectiu del llibre va ser de presentar aquesta obra en tota la seva complexitat: mitjançant una contextualització del melodrama, un estudi del contingut, de l’estructura, de la música, del text llatí i dels seus manuscrits, així com també a través d’una edició crítica del text original i la seva traducció, per tal que el lector català pugui copsar la bellesa d’aquesta obra universal, que és única en el seu context cultural, històric, artístic i espiritual”, explica Mariona Vernet. Un estudi exhaustiu i complet de l’Ordo Virtutum, que tingués presents tots aquests aspectes, no s’havia publicat mai. I la traducció que van fer les germanes Vernet de l’obra en català, encara menys.

Explica Mariona Vernet que aquesta obra del 1150 és un tresor que “s’ha conservat íntegrament, tant el text llatí com la partitura gregoriana, escrita en la notació pneumàtica de l’època, en el còdex de Wiesbaden, conegut en alemany com a Riesencodex (còdex gegant), un manuscrit medieval del s egle XII que conté els principals treballs de santa Hildegarda de Bingen”.

I com és que s’ha conservat tan bé? “El manuscrit, que es trobava al convent de Rupertsberg originàriament, es va traslladar a Eibingen, igual que les relíquies de la santa, i va ser protegit al monestir fundat per ella. El 1814 va ser traslladat a la biblioteca de Wiesbaden de Hesse (ara Universitat i Biblioteca estatal de RheinMain). Durant la Segona Guerra Mundial es va dur a Dresden per protegir-lo dels bombardeigs dels aliats; així i tot va sofrir danys. Va ser retornat a Hesse i el seu contingut reconstruït gràcies a fotocòpies i facsímils extrets a les primeres dècades del segle XX.”