canvi climàtic
El 2023 va ser l’any més càlid al món des que hi ha registres i la pujada de la temperatura s’aproxima al límit d’1,5 ºC
El programa Copernicus alerta que en els pròxims mesos es podria sobrepassar temporalment el llindar de seguretat
El 2023 va ser un any excepcional en què els rècords climàtics han anat caient com un dòmino. No només és l’any més càlid registrat, sinó que també és el primer any en què cada dia ha estat 1 °C més càlid que en el període preindustrial”, assegura Samantha Burgess, subdirectora del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, en declaracions recollides per l’ACN.
D’aquesta manera, explica l’ACN, la pujada de la temperatura s’aproxima al límit de seguretat d’1,5 °C que va marcar els Acords de París. De fet, el programa Copernicus ha alertat que en els pròxims mesos es podria sobrepassar temporalment aquesta línia vermella. El centre europeu veu “probable” que la pujada anual de la temperatura sigui superior als 1,5 °C quan es registrin les temperatures de gener o febrer.
La temperatura mitjana global de l’any passat va ser de 14,98 °C, és a dir, 1,48 °C per sobre dels nivells preindustrials (1850-1900). D’aquesta manera, la pujada de la temperatura s’aproxima al límit de seguretat d’1,5 °C que van marcar els Acords de París.
Si bé això no significa que s’excedeixin els límits dels Acords de París, perquè es refereixen a períodes d’almenys 20 anys en què se supera aquest increment mitjà de temperatura, des de Copernicus avisen que els registres d’aquest 2023 estableixen un “precedent terrible”.
“Les temperatures del 2023 probablement superen les de qualsevol període en almenys els darrers cent mil anys”, ha afegit Burgess en una roda de premsa aquest migdia. Els científics de Copernicus combinen dades registrades i dades “paleoclimàtiques” per poder comparar amb períodes anteriors.
A Catalunya l’any 2023 ha estat el segon més càlid i dels més secs, segons el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). Però només es posiciona per darrere del 2022. Burgess ha remarcat que el Mediterrani és “una de les regions que més ràpidament s’està escalfant”. El 2023 la pujada de la temperatura s’ha notat sobretot “en algunes parts d’Espanya, França i de l’Europa de l’Est”, ha dit. El programa Copernicus publicarà a l’abril un informe més detallat sobre Europa.
La línia vermella dels 1,5 °C
En els Acords de París (2015) els governs de tot el món van pactar mantenir l’increment de la temperatura mitjana mundial per sota de 2 °C respecte als nivells preindustrials i intentar limitar-lo a 1,5 °C. Segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès), òrgan internacional de referència sobre el canvi climàtic, un escalfament global d’1,5 °C comporta riscos per als sistemes naturals i humans, però si s’aconsegueix no sobrepassar aquest límit, es podria contenir la intensitat dels episodis de calor extrema, les precipitacions intenses i els períodes de sequera, entre altres conseqüències.
L’IPCC ja va alertar que probablement l’escalfament global serà d’1,5 °C entre el 2030 i el 2052 si continua augmentant la temperatura al ritme actual. Tanmateix, les concentracions de gasos contaminants continuen a l’alça, segons Copernicus.
Escalfament per la contaminació
Malgrat les crides per combatre el canvi climàtic, la contaminació continua en augment. Les concentracions de gasos d’efecte hivernacle el 2023 van assolir els nivells més alts mai registrats a l’atmosfera, segons ha constatat el Servei de Canvi Climàtic de Copernicus.
Per al 2023, l’estimació anual de la concentració atmosfèrica de diòxid de carboni és de 419 ppm, i per al metà de 1902 ppb. Si bé la taxa d’augment del metà va ser inferior a la dels darrers tres anys, la taxa d’augment del diòxid de carboni va ser similar a l’observada en els últims anys.
Per a Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copèrnic, totes aquestes dades rècord registrades són “un testimoni dramàtic” de l’evolució del clima per l’activitat humana. “Hem de descarbonitzar urgentment la nostra economia i utilitzar les dades i el coneixement climàtics per preparar-nos per al futur”, defensa el físic.
Segons Nacions Unides, les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle s’han de reduir un 7,6% cada any entre el 2020 i el 2030 per frenar l’escalfament global a 1,5 °C aquest segle. Per ara, la concentració de gasos contaminants continua marcant rècords.
