Salut
ANTONI TRILLA
METGE I EPIDEMIÒLEG
“Ens hem relaxat amb la vacuna per una certa fatiga”
“Les urgències treballen amb una tensió alta. Hi ha molta demanda i no hi ha receptes immediates per resoldre la situació”
“Si vostè necessita metges i infermers i no en té, doncs ha d’intentar veure com ho resol, perquè és una variable important”
Tot un referent
Nascut a Barcelona l’any 1956, el doctor Antoni Trilla és actualment consultor sènior del servei de medicina preventiva i epidemiologia de l’hospital Clínic de Barcelona, que va dirigir durant vint anys. Catedràtic de medicina preventiva de la Universitat de Barcelona (UB) i degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, és acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i va coordinar el grup d’experts que va proposar “30 mesures per a la transformació del sistema sanitari de Catalunya”. Actualment és també membre de la junta del Col·legi de Metges de Barcelona.
Ja es parla de ‘tripledèmia’, una epidèmia de la grip, la covid i el virus sincicial
El doctor Antoni Trilla coneix com ningú el comportament dels virus i sap, per tant, que són imprevisibles. Poc amant de missatges catastrofistes, creu que el pic de l’actual epidèmia, causada per la confluència de la grip, la covid i el virus de bronquiolitis, és a prop. I demana aprendre de l’experiència, amb més vacunació i dotant els centres sanitaris de personal de reserva que en un moment donat es pugui mobilitzar per evitar la saturació del sistema.
El conseller de Salut, Manel Balcells, ha dit que s’espera que el pic de contagis arribi a finals d’aquesta setmana o la vinent. Pot ser més precís?
Els que fa molts anys que ens hi dediquem sempre diem que la grip és imprevisible, perquè estem farts de fer previsions que després ens fallen, però si fem cas de l’anàlisi més o menys històrica del que dura una epidèmia de grip és possible que tinguem aquest pic a tocar. Si és una setmana o dues no ho podem saber, ho veurem quan les dades es consolidin.
Quina és la diferència respecte a altres epidèmies de grip? La confluència amb altres virus, entre els quals la covid? Més virulència?
Si ens comparem amb l’època prepandèmia, la grip venia i marxava, i anava de bracet amb els refredats i també amb els virus respiratoris sincicials. Amb la pandèmia, entra un nou actor, que el primer any esborra literalment la grip del mapa. Però, després d’aquest primer any, la grip s’ha tornat a recuperar i l’any passat l’escenari ja es va assemblar al que estàvem acostumats a veure. La diferència és que des del 2020 hem estat més tancats i amb menys contacte amb els virus. Es diu que tenim com un deute immunològic.
En aquest còctel de virus, la grip hi domina?
Fa dos anys que es parla d’una paraula inventada, la tripledèmia, una epidèmia de tres coses: la grip, el virus sincicial i la covid. Les bronquiolitis s’han reduït amb la vacunació; els casos de covid també hi són de fons, però no són tan greus com havíem vist. I, efectivament, la que està dominant el panorama és la grip.
La situació justifica certs discursos catastrofistes o que calguin mesures com les de la covid?
Crec que no. Tinc la sensació que quan acabi la temporada podrem fer el balanç real dels casos que hi ha hagut de cada malaltia. Però no tenim la impressió d’estar, i això està molt bé, davant d’uns virus més agressius. El que ha passat és que els virus han coincidit amb unes dates festives, amb una baixa vacunació i fred, i això ha fet que es contagiï molta gent.
Fins a quin punt una relaxació en la vacunació hi pot haver influït?
És cert que ens hem relaxat per una certa fatiga després de molta vacuna amb la covid. Però aquest relaxament, que és comprensible, s’ha d’intentar contrarestar amb bones campanyes que t’han d’explicar la realitat. I la realitat és que per als grups de risc habituals els esforços de conscienciació han estat insuficients per vèncer aquesta hipotètica relaxació de la gent. I això és responsabilitat dels sanitaris i de l’administració. La comunicació amb el ciutadà és imprescindible perquè la gent entengui que encara avui la millor decisió és vacunar-se.
Hi ha col·lapse en el sistema sanitari?
Hi ha molta feina. Si féssim memòria, recordaríem altres temporades amb problemes, no és cap novetat, i això tensiona el sistema. Tothom va rebent malalts i no sap si els pot atendre a temps. La gent ha d’esperar moltes hores, amb dificultat per ingressar, hi ha llits tancats, no hi ha prou personal per poder obrir aquests llits... És un cúmul de coses que fa que els serveis d’atenció primària i els serveis d’urgències treballin amb una tensió alta, perquè hi ha molta demanda, i malauradament no hi ha gaires receptes immediates que puguin resoldre la situació.
Però fa anys i panys que estem així. Potser que es pensi en una solució per resoldre-ho... Quina és la seva proposta?
Caldria aprofitar aquesta situació per, com a mínim, pensar quins són els factors que podem controlar i els que no. Els virus no els podem controlar, tampoc podem influir en el temps ni en el fet que arribin en plenes vacances..., però sí que podem influir perquè la gent es vacuni i també perquè els hospitals tinguin una dotació de reserva que en un moment determinat es pugui mobilitzar ràpidament.
La vacunació, d’acord. Però personal de reserva quan el problema del sistema és que hi falten metges i infermers...
Aquesta és la part difícil de la solució. Aquí tothom ha de començar a fer autocrítica. No els paguem prou, no són atractius... Hi ha molts factors, però si vostè necessita metges i infermers i no en té, doncs aquí ha d’intentar veure com ho resol. Perquè és una variable important, com també és important que els CUAP, els centres d’urgències de la primària, funcionin bé i estiguin ben dotats. I també que la gent tingui més formació sanitària. Un jove de 25 anys que tingui tres mocs i 38 de febre no ha d’anar corrents perquè l’atenguin en un centre mèdic.
Està d’acord amb la mascareta obligatòria?
Jo intentaria, sempre que es pugui, defugir l’obligatorietat. Una persona amb seny, si se li explica bé, sap en quines circumstàncies ha de fer ús de la mascareta. Hauria de ser una mesura prudent i voluntària.
I les autobaixes?
Els metges, sobretot els d’atenció primària, fa temps que reclamen que en un moment de sobrecàrrega es redueixin tràmits burocràtics que poden fer altres perfils administratius. Crec que en aquests moments és una mesura a considerar i que ja s’ha implantat en altres països.
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.