Guerra a Gaza
Israel estén la guerra a Beirut, on mata un cap de Hamàs
Totes les sospites apunten contra Israel, que ahir hauria bombardejat Beirut per primer cop des de 2006. Un transitat carrer de la capital del Líban va tremolar a mitja tarda a causa de dues fortes explosions. El terror va apoderar-se dels residents de Dahie–“suburbi”, en àrab–, que de seguida van recórrer al telèfon per assegurar-se que els seus éssers estimats estiguessin bé. Dos projectils –testimonis asseguren que disparats per drons– havien impactat contra un edifici i contra un vehicle. L’atac va assassinar almenys quatre persones, entre les quals el veritable objectiu de l’atemptat: un dels pesos pesants de la milícia palestina Hamàs.
Saleh al-Arouri, mort ahir pel bombardeig selectiu a Beirut, és fins ara el més alt càrrec de Hamàs eliminat per Israel des del passat 7 d’octubre. Israel no n’ha reivindicat l’autoria ni tampoc l’ha desmentida, però l’ofensiva encaixa amb el que els dirigents israelians havien advertit que farien. El primer ministre, Benjamín Netayahu, havia ordenat a l’agència d’espionatge Mossad que perseguís els líders de Hamàs per tot el món. A Dahie, on la milícia libanesa Hezbol·là s’hi fa forta, també hi tenen presència líders palestins de Hamàs, així com de la també palestina Gihad Islàmica. Dirigents de l’exèrcit israelià també havien declarat recentment que després de l’ofensiva contra Gaza arribaria el torn de l’ofensiva contra el Líban.
Si es confirma l’autoria d’Israel de l’atac a un barri residencial de Beirut representaria una declaració d’intencions per part de l’executiu de guerra israelià, determinat a allargar la guerra en el temps i en l’espai. Netanyahu i el seu entorn collen així Hassan Nasrallah, el secretari general de Hezbol·là. Nasrallah havia promès conseqüències si Israel gosava reprendre els assassinats polítics al Líban, fos de dirigents libanesos de Hezbol·là o dels altres grups palestins pertinents a la coneguda “resistència”. Però les accions de la milicià libanesa demostren una manca de voluntat a l’hora d’engegar una guerra de gran escala amb Israel, que ha eliminat des d’octubre més de cent combatents de Hezbol·là –a banda d’assassinar al Líban civils, periodistes i infants– sense aconseguir que el grup libanès es decideixi a respondre amb la mateixa moneda. Nasrallah, que emetrà avui un esperat discurs, afronta una decisió difícil. O bé contraatacar, sabent que Israel vol arrossegar el grup al conflicte i sabent també que això comprometria el seu lideratge intern al Líban, on bona part de la fatigada societat civil no sent seva la causa palestina; o bé fer una passa enrere i no respondre, cosa que per a molts seria una humiliació i un cop contra la malmesa credibilitat del grup.
Preu al cap d’Al-Arouri
Algunes mesquites de la Cisjordània ocupada emetien pregàries en homenatge a Al-Arouri, natural d’aquest territori palestí. Israel, que busca des de fa gairebé 90 dies a Gaza una imatge que li permeti vendre una suposada victòria, n’ha trobat una a Beirut. Hamàs havia reconegut Al-Arouri com un dels “arquitectes” de l’atemptat contra el sud d’Israel, amb més de 1.100 morts.
Al-Arouri, que havia passat 18 anys a les presons israelianes abans de ser deportat, era actualment el número 2 de l’oficina política de l’organització. Havia estat una persona clau en la reconstrucció del grup després de la brutal guerra de 2014. També havia estat central en l’enfortiment de les relacions entre Hamàs i dos dels seus aliats, Hezbol·là i l’Iran, que podria prendre’s l’atac com una ofensiva contra els seus propis interessos. Els EUA i Israel el buscaven des de feia temps. A l’octubre van enderrocar casa seva, a Cisjordània, però ell ja era al Líban. El seu cap tenia una recompensa de cinc milions de dòlars (uns 4,5 milions d’euros).
