Unió Europea
Presidència d’últim minut
El mandat espanyol del Consell de la UE ha estat marcat per les turbulències polítiques i els pactes postelectorals
La reforma de les regles fiscals i el Pacte Migratori són alguns dels grans expedients aquest semestre
L’oficialitat del català a la Unió Europea i la revisió del pressupost, entre les qüestions que hereta Bèlgica
La diferència s’ha marcat en l’esprint final de la presidència, quan han arribat els grans pactes
La presidència espanyola del Consell de la Unió Europea (UE) va començar de la forma més imprevista. Les turbulències polítiques causades per l’avançament electoral del 23-J –anunciat el 29 de maig, abans de l’inici de la presidència– van eclipsar el que era una cita històrica de l’Estat espanyol a nivell europeu. Començar la presidència rotatòria del Consell de la UE pràcticament en plena campanya electoral no era ni de bon tros el millor dels escenaris: el focus mediàtic es va traslladar ràpidament cap a les disputes polítiques internes i no tant en el paper de lideratge europeu que pretenia exercir un govern espanyol ja en funcions.
Tot i que la presidència del Consell de la UE era una gran oportunitat perquè l’Estat espanyol agafés més protagonisme davant dels socis comunitaris, l’actualitat política ha eclipsat les grans cites de la presidència, des del primer dia fins pràcticament l’últim. Si bé una presidència no dona poders extraordinaris al país que l’exerceix, en tenir un rol d’àrbitre en les negociacions, sí que li dona més visibilitat i la responsabilitat de portar a bon port les negociacions sobre les legislacions que les institucions comunitàries tenen sobre la taula.
Més que l’àmbit mediàtic, el terreny en què millor s’ha mogut la presidència espanyola ha estat el tècnic. En ser una presidència rotatòria cada semestre, el Consell de la UE és una institució en què s’hereta la feina que no ha fet l’anterior i es traspassa a la següent els expedients que s’ha estat incapaç de tancar. Així, el repte per a les autoritats espanyoles era gran amb grans expedients oberts que s’havien de concloure tant sí com no aquest semestre per poder-los aprovar en aquesta legislatura. En aquest sentit, la presidència espanyola ha estat eficaç a l’hora d’arribar a consensos en carpetes molt complexes.
“El treball ha estat molt sòlid, de gran qualitat i molt coherent”, va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en una roda de premsa amb el president espanyol, Pedro Sánchez, per escenificar la fi de la presidència espanyola del Consell.
Sota la presidència espanyola s’han celebrat més de quaranta reunions de ministres dels 27, tres cimeres de líders europeus i unes setanta reunions d’ambaixadors en què s’aplana el camí perquè els ministres segellin acords. Malgrat que durant tot el semestre s’han anat tancant acords, la diferència s’ha marcat en l’esprint final de la presidència, moment en què han arribat els grans pactes.
Sota l’arbitratge de les autoritats espanyoles, la UE ha tancat grans expedients com ara la regulació sobre la intel·ligència artificial, la reforma del mercat elèctric, la legislació sobre les matèries primeres crítiques i la llei europea de llibertat de mitjans de comunicació, entre d’altres. Ara bé, la cirereta del pastís va arribar en les dues últimes setmanes de presidència amb l’acord sobre les noves normes de dèficit i deute i sobre el Pacte de Migració i Asil, una qüestió encallada des de feia una dècada.
En aquest semestre la UE també ha decidit obrir negociacions amb Ucraïna per a l’adhesió, tot superant, de moment, el veto d’Hongria. Ja en presidència belga, que ha començat l’1 de gener, els 27 hauran de pactar el marc negociador amb Kíiv, una qüestió que podria topar també amb el veto hongarès. Budapest també serà protagonista en una de les principals negociacions que hi haurà a principis d’any: la revisió del pressupost comunitari, que inclou una partida de 50.000 milions d’euros per a Ucraïna.
La presidència belga del Consell també hereta la petició d’oficialitat a la UE del català, el basc i el gallec. Malgrat que durant el semestre espanyol la qüestió s’ha tractat en totes les reunions formals de ministres d’Afers Europeus, durant aquests mesos s’han fet pocs avenços. Els debats en les reunions de ministres s’han tancat en pocs minuts i la majoria de socis comunitaris segueixen tenint dubtes sobre la iniciativa. Ara, la incògnita és si la presidència belga seguirà posant aquest punt en l’agenda de les trobades o si decidirà no fer-ho fins que hi hagi avenços.
També només de començar l’any, la presidència belga, que disposa de menys temps de l’habitual per la fi de la legislatura, haurà d’intentar tancar un acord entre el Consell i el Parlament Europeu sobre la directiva sobre la violència de gènere. Entre veus que critiquen la manca d’esforços per part de la presidència espanyola per assolir un acord, els dos colegisladors disposen de només tres setmanes per tirar endavant una directiva que, si no s’aprova ara, corre el risc de quedar paralitzada.