Política

Turquia

Societat

La primera església de la República

Cent anys després de la fundació de Turquia, s’inaugura el primer temple ortodox siríac

La comunitat siríaca no va comptar com a minoria religiosa al país fins al 2010 per la seva poca representació, un 0,03% del total de la població

El Marcus té uns vint anys i fa poc més de tres mesos que es va instal·lar a Istanbul. Ve de Midyat, una ciutat al sud-est de Turquia, prop de la plana de Mesopotàmia. Fins abans de la Primera Guerra Mundial era l’únic lloc de l’imperi Otomà amb majoria siríaca. Encara hi queden vestigis d’aquell temps, com ara les nou esglésies de la comunitat o la família del Marcus, que es pot comunicar amb siríac, un dialecte de l’arameu, considerada una de les llengües més antigues del món, parlada per Jesús. “Nosaltres no som ni turcs ni kurds, som siríacs.” Així es defineix.

A Istanbul s’encarrega de rebre els visitants de l’església siríaca de Sant Efrem, la primera església de la República de Turquia (el 29 d’octubre passat va fer cent anys de la fundació de la República). “Estem molt contents perquè sentim que l’Estat ens reconeix, perquè ens permet construir esglésies i escoles”, defensa el Marcus. Fa catorze anys que la comunitat va fer la petició de construir una nova església siríaca ortodoxa a Istanbul, per les migracions internes dels membres cap a la metròpolis, i el 8 d’octubre passat es va inaugurar. Fins aquell moment, disposaven d’un antic temple al barri de Tarlabasi. El 2019 el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va ajudar a posar els fonaments de forma simbòlica, i va participar en la cerimònia d’obertura: “Aquesta és només una de les moltes reformes que hem portat a terme en l’àmbit de la llibertat religiosa i de les creences des del 2002. Una altra és que, amb modificacions legals, hem permès a les fundacions comunitàries adquirir i alienar béns immobles”, argumentava. Les polítiques d’Erdogan es caracteritzen per posar la religió al centre, i han fomentat la reislamització de la societat turca. El símbol és la transformació de Santa Sofia de museu a mesquita el 2020. “De les fletxes originàries de la República el laïcisme és la que ha canviat més”, descriu la historiadora turca Neslisah Basaran. Encara que la majoria de polítiques religioses estiguin relacionades amb l’islam, el fet de deixar la laïcitat de banda dona més llibertat també a les altres comunitats religioses.

Tot i el suport del govern, el nou temple ortodox siríac ha estat finançat per 17.000 membres de la comunitat, tant residents a Turquia com a l’exterior. Es calcula que queden al voltant de 25.000 siríacs al país, que representen el 0,03% de la població. La majoria dels que viuen a Istanbul resideixen al barri de Yesilköy, antic barri armeni, ja que la comunitat ha compartit espais històricament amb els altres grups minoritaris cristians. És en aquest barri, al costat d’un antic cementiri catòlic, on s’ha construït l’església, i on es preveu aixecar una escola de primària siríaca.

Els drets de les minories religioses a Turquia es van regular amb el Tractat de Lausana, aprovat ara fa un segle, però la minoria siríaca no en formava part per la poca representació. “El 2010 va ser quan se’ns va començar a comptar com a minoria; fins aquell moment no podíem obrir escoles, a diferència de les altres comunitats”, matisa Sait Susin, president de la Fundació Siríaca Kadim d’Istanbul. La comunitat siríaca fa més de 5.500 anys que viu al sud-est de Turquia i van ser víctimes de matances i reubicacions forçoses durant la Primera Guerra Mundial.

25.000
siríacs
es calcula que queden a Turquia, que representen el 0,03% de la població del país.
Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.