Al carrer, a cap edat

De bon matí hi ha una munió de persones esperant que obrin les portes del centre per a persones sense llar Assís, a la zona de Sarrià. I fan cua per esmorzar. N’hi ha que venen de l’altre costat de la ciutat amb autobús o hi arriben caminant, com l’Ana. Cada matí puja fins al centre a fer el primer cafè del dia i s’hi queda fins a mig matí fent activitats amb altres companyes que, com ella, viuen allotjades en habitacions i hostals amb l’angoixa constant de no tornar a trepitjar el carrer. “Em vaig trobar al carrer, només van ser tres hores, però no li ho desitjo a ningú”, diu recordant el malson que va viure en plena pandèmia quan, sense diners i “sola com una mussola”, no podia pagar la pensió, d’on la van fer fora. Assegura que és una “lluitadora” i que no ho ha tingut fàcil al llarg de la vida. Va ser al centre d’emergències socials que va trobar companyes en la mateixa situació que ella i li van parlar del centre obert d’Assís. “Aquí ens fem amb tothom i desconnectem dels mals moments”, explica orgullosa d’haver anat plegades a les manifestacions contra les violències masclistes. “Em van maltractar de nena i, després, dos homes, i això et marca la vida”, conclou.

El centre Assís va detectar arran de la pandèmia que els arribaven més dones que homes demanant ajuda. “Elles perceben els nostres espais com a segurs, perquè treballem aplicant la perspectiva de gènere”, indica la directora de l’àrea social d’Assís i responsable del programa Dones amb Llar, Elena Sala, que explica que el boca-orella funciona entre elles i, tot i que molts espais són compartits amb homes, s’acosten al centre per demanar ajuda. L’increment del nombre de sol·licituds de serveis s’ha disparat entre les dones cada cop més joves que demanen accedir als seus recursos. Del 2018 fins ara, ha pujat un 146% el nombre de persones joves ateses des d’Assís, i, en el cas de les dones joves, en un 1.167%.“Durant la pandèmia ens van començar a venir noies molt joves, amb 18 anys. Mai ho havíem vist abans”, explica Sala.

Aquesta realitat no és aliena. Segons la diagnosi realitzada per la Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar l’any 2022, del total de persones allotjades als recursos a la ciutat de Barcelona, el 22,4% eren joves, i gairebé la meitat dels quals, el 46%, eren dones. A escala internacional Feantsa fa temps que alerta que, als països del nord, entre el 20% i el 30% de les persones sense llar són joves, una tendència que, lluny d’aturar-se, sembla que s’incrementa de manera preocupant.

Pel que fa a les causes que estan portant més joves al carrer, és evident l’empobriment en què es troben arran de les successives crisis econòmiques, amb dificultats per entrar al mercat laboral. Una vulneració sistemàtica del dret a l’habitatge, així com l’impacte de les polítiques migratòries, limita molts d’aquests joves i els condemna a situacions precàries.

Abans de la pandèmia, la mitjana d’edat de les persones que demanaven ajuda al centre Assís era de 28 anys i avui es veu com aquesta xifra s’ha reduït als 23 anys. “Ens trobem molts joves que han fugit del seu país d’origen perseguits pel fet de formar part del col·lectiu LGTBIQ+”, explica Elena Sala, com un dels perfils que més atenen, i adolescents que demanen suport quan surten dels centres d’acolliment i atenció a la infància i queden desprotegits. “No només parlem de joves que han migrat sols, també n’hi ha que han estat tota la vida en institucions”, assenyala Sala, que destaca que molts no tenen xarxa ni referents i arrosseguen una infància complexa carregada d’esdeveniments traumàtics que condicionen la seva realitat.