“Hem de poder dir noms de jutges del «lawfare»”

Quan vam conèixer l’operació Catalunya i la trama de Villarejo vam fer una investigació per esclarir tota la trama judicial i policial i comunicativa i de filtracions als mitjans, i jo, fa quatre anys, ja faig una intervenció al Congrés dient noms i cognoms. Penso que s’ha de poder fer. Ara tenim el focus més gran i el que diem se sent més i abans no tant, però no faig res que no hagi fet cada any dels que he estat al Congrés. Aquesta gent durant molts anys ha tingut via lliure per fer i desfer en nom d’una justícia que jo tinc tot el dret a qüestionar. I dic els noms que dic perquè soc diputada i estic en seu parlamentària. I ni el Suprem ni el CGPJ tenen competències per dir si una intervenció d’una diputada està bé o malament; la competència és de la presidenta del Congrés, Francina Armengol. Faré tots els passos davant la mesa del Congrés perquè es digui que això no és normal ni legal. I en podia haver citat molts més: la llista de personatges que estan destrossant vides i també l’estat de dret és llarga. Igual que la de periodistes. I tots sabem els noms. I si molesta que al Congrés se’n parli, és problema seu. Alguna cosa devem estar fent si tenen aquest histerisme.

Ja ho veurem. En l’última comissió de l’operació Catalunya Junts no tenia força per imposar noms i en va negociar dos en un acord de tots menys PP, Vox i Podem. I la nostra llista era de 50 noms. Ara no hi haurà vets a cap nom.

Ja ho veurem. I que jo no caigui bé a la premsa espanyola no em preocupa gens [riu].

La llei s’ha fet amb bons experts d’una banda i de l’altra i el consens és que és una llei prou blindada. És una llei feta per passar tots els filtres. Si algú no l’aplica serà molt difícil que no estigui prevaricant. Imaginem per on anirà la judicatura i ho tenim en compte. Ho ha dit Aznar: “Qui pugui fer, que faci.”

Fins a l’aprovació final estudiarem si hi ha d’haver canvis per millorar-la i blindar-la més si és que es pot. Si hem aconseguit arribar a un acord i fer la llei, si calgués modificar-la serem capaços d’arribar a un acord. I que ERC expliqui el que fa: fins on jo sé, quan presenta el seu acord el primer que diu és que té tancada la llei d’amnistia i no va poder ensenyar el text als periodistes perquè no tenia el text.

Ja ho veurem [riu]. Veurem si els que ara tant la critiquen un dia demanaran acollir-s’hi. Els propers mesos seran intensos i el que és segur és que mai pots pensar que res et sorprendrà.

En això tots sabem qui és l’amo i que el masover és el PSOE. Som més conscients del que diu Asens que el mateix Asens, perquè ells han governat amb el PSOE. Per canviar les coses has de forçar que canviïn i no esperar que els altres ho facin per voluntat pròpia. El PSOE és un partit d’estat i Junts lluita i fa aixecar tothom de la cadira.

Vam votar Armengol per un acord amb quatre condicions: parlar català al Congrés des del minut u, que el govern espanyol fes la sol·licitud de l’oficialitat del català a Europa i les comissions d’investigació de l’operació Catalunya i dels atemptats del 17 d’agost. Mai s’havia fet un acord polític com aquest per votar la mesa del Congrés. La primera resposta del PSOE, que sempre és la mateixa que dona a tot, era: “Esto es imposible.” Quan s’arriba a un acord i es compleix, nosaltres complim. I amb la investidura, que és un dels punts de l’acord tancat a Brussel·les, el mateix. Sortir de la directiva d’intel·ligència, comunicar a Europol que no som terroristes. S’estan fent les coses de manera diferent, i sé que és un risc fer les coses com les estem fent perquè poden sortir malament. Però calia que passessin coses i des del 23 de juliol que Junts és a l’equació de tot, han passat i estan passat moltes coses. Anirem tall a tall i que el PSOE no doni per segurs els vots de Junts a res perquè no els té: ni a una proposició no de llei, ni a una proposició de llei, ni a un decret ni encara menys a uns pressupostos.

No descartem absolutament res. El nostre projecte no té res a veure amb l’Estat espanyol ni amb el govern, i al PSOE els ho hem deixat clar. I potser fa un mes no ho tenien clar, però ara ja sí. El president Puigdemont a Estrasburg ha recordat al president Sánchez que els acords s’han de complir.

És evident que si tens un acord i la teva part no la compleixes, la part que esperen de Junts, els set vots, no la complirem. En cada negociació o llei que el PSOE vulgui els vots de Junts ha de seure i escoltar què és el que Catalunya necessita, perquè l’única prioritat és el país i no farem res que no sigui en benefici de Catalunya i dels acords del Parlament. Hem demostrat que mantenir la posició val la pena.

No tinc res a dir sobre aquest tema. Si hi ha una reunió, quan hi sigui, el partit n’informarà. No diré res de les negociacions, així que res a afegir del que ja ha dit el secretari general de Junts. I, pel que fa al debat a Estrasburg, des del moment que a ningú se li escapa que qui està liderant aquestes negociacions és el president Puigdemont, ell queda del tot legitimitat encara que als mateixos que l’han estat criminalitzant fins ara els costi. I cada pas fet és important. El president Puigdemont està fent allò en què creu sense esperar res, ni elogis ni copets a l’esquena. L’objectiu és la independència i que el PSOE sigui més amable ara amb Junts no canvia res.

Mai he pensat que no votar a favor d’una cosa és sumar-se a no sé qui. No ens tremolarà el pols per votar no a res que no sigui un benefici per a Catalunya.

El PSOE fa tres mesos tenia el discurs absolutament oposat al que fa ara. Un dels objectius del nostre acord era que canviés la narrativa i ho hem verbalitzat amb ells mil vegades, que el que han venut fins ara s’ha d’acabar perquè no és la realitat. I han passat prou setmanes perquè el text firmat pel PSOE amb una nova narrativa, que és dir tot el contrari del que s’ha dit, arreli. El discurs de López de dimarts ja no és el mateix discurs de Félix Bolaños de fa un mes.

Si el PSOE t’enganya un cop, és culpa del PSOE. Quan t’enganya dues, tres i més vegades comença a ser culpa teva. I no dic que no ens pugui enganyar.

El més impactant que està passant és el mecanisme de verificació. És brutal que estiguem asseguts amb el govern del PSOE fora d’Espanya i amb un mecanisme de verificació absolutament professional, i que en aquest espai estiguem parlant del conflicte polític històric que hi ha entre les dues nacions. El camí que hem iniciat i on estem arribant en tan poc temps... La gent està tan cansada de discursets sense que sovint hi hagués res al darrere que, ara que sí que hi és, potser costarà que la gent processi una fita històrica, però l’independentisme no havia arribat mai tan lluny com ara. Si amb set vots al Congrés podem fer això, imaginem-nos! Si aquesta agenda i aquesta metodologia s’apliquessin des de la Generalitat, aquest país seria imparable.

Si fossin reunions de govern a govern, òbviament s’haurien de retre aquest tipus de comptes. Però dos partits es reuneixen com volen i quan volen. Quan Feijóo exigeix que li expliquem tot el que es diu a les reunions i vol que el Senat ens hi obligui, només dona la raó a Junts que el que s’està fent és històric.

Hi ha polítics ancorats en el passat. Programàticament és evident que el PSOE i el PP no són el mateix, però són dos partits espanyols d’estat i no tenim preferències sobre ells. El que és cert és que, igual que has de

jugar la partida a Europa, l’has de jugar al Reino de España. I nosaltres ho vam dir des del primer dia: les condicions de Junts són aquestes i qui les pagui tindrà els vots de Junts. El que ha fet el PSOE ho ha fet per necessitat, no per convicció.

Que potser hauríem d’intentar teixir ponts i fer més coses plegats, sí, però no puc reconèixer que nosaltres estiguem fent el mateix que va fer ERC. Estem fent les coses de manera molt diferent. No ens hem negat mai a negociar i en l’anterior legislatura hi hem estat quan se’ns ha permès, però no se’ns hi ha volgut sempre. Sé que ERC ens diu “Benvinguts a....” No, no, benvinguts vosaltres, que ara sí que voleu un verificador i el poseu al vostre acord. Però és obvi que hi ha d’haver un acostament.

Això, amb qui s’hauria de parlar és amb els indultats, però, per exemple, un indultat com Jordi Turull sempre ha dit que a ell ningú no li ho va preguntar. I quan es parlava d’una amnistia fa quatre anys tothom es posava les mans al cap i dimarts el Congrés va aprovar la presa en consideració de la llei. Els indults sí que són una mesura de gràcia i el problema aquí és que van ser a canvi de la renúncia. I Junts, el primer que li va dir, al PSOE, és que res del que podem acordar comporta una renúncia, ni a l’1-O ni a la unilateralitat.

No. L’estratègia és arriscada perquè no és de titular del moment, que és l’error que s’ha comès fins ara, però amb el temps la gent veurà que les coses passen i potser no és demà però sí demà passat. Com deu estar la gent de cremada, que sembla que intervenir ara en català al Congrés ja no tingui valor. I en la sessió de control dimecres el diputat de Junts Josep Maria Cruset preguntava en català al ministre Jordi Hereu i ell li contestava en català. Això era impensable. I jo estic encantada de posar-me l’auricular per escoltar Aitor Esteban (PNB) i Mertxe Aizpurua (EH Bildu) parlant basc, és una de les experiències més boniques que m’enduré de ser diputada.

Hem aconseguit que el mateix PSOE reconegui que això s’ha de revertir i que, per tant, el que va votar el 2017 no estava bé. I més d’hora que tard estarà solucionat i estic convençuda que les empreses tornaran. L’article 9.1 de la llei de societats de capital diu que les empreses han de tenir la seva seu on tenen la seva activitat majoritària i Catalunya ha de poder exigir el retorn d’allò que se li va treure.