Els policies personats en la causa del Tsunami demanen mantenir l’acusació de terrorisme
Els agents s’oposen al recurs de la Fiscalia i atribueixen el canvi de criteri a motius “extraprocessals”
Els dos professionals van resultar ferits a les protestes contra la sentència del procés
Dos policies nacionals que exerceixen l’acusació particular en la causa de Tsunami Democràtic han donat suport a la decisió del jutge de qualificar els fets com a delicte de terrorisme, adduint que la plataforma anònima perseguia “alterar la pau pública i l’ordre constitucional”.
En un escrit a què ha tingut accés EFE, els policies s’oposen al recurs presentat per la Fiscalia contra la qualificació de terrorisme i l’acusen d’haver canviat de criteri en qüestió de mesos, després d’al·ludir a motius “extra processals”.
Els dos agents, que van resultar ferits a les protestes contra la sentència del procés, se sumen així a les peticions de les acusacions exercides per Vox i l’associació Dignitat i Justícia perquè l’Audiència Nacional confirmi la decisió del jutge Manuel García Castellón d’imputar delictes de terrorisme als investigats per Tsunami Democràtic, entre ells l’expresident català Carles Puigdemont i la líder d’ERC Marta Rovira.
Els policies sostenen en el seu escrit que és una “contradicció palmària” el canvi de criteri de la Fiscalia, que el mes de juliol passat va sostenir que els fets investigats al Tsunami podrien constituir un delicte de terrorisme, tenint en compte que “no ha existit una sola diligència d’investigació” que pugui sustentar la seva nova postura sobre l’assumpte.
L’escrit ressalta que han existit “motius extra processals i situacions totalment alienes al poder judicial” que poden haver suscitat “interessos en alguns actors de la societat o fins i tot del poder executiu” en la causa de Tsunami.
Tot i això, per a l’acusació particular, aquestes situacions no suposen una “argumentació ni motivació jurídico-lògica per a aquells que, en el marc de la independència judicial, hagin de prendre les decisions sobre elements que s’estan investigant”.
En aquest sentit, subratlla l’escrit que la plataforma anònima que va organitzar les protestes de l’octubre del 2019 contra la sentència del procés constituïa una “organització criminal”, amb permanència en el temps i repartiment de funcions, les finalitats de les quals eren “alterar la pau pública i subvertir l’ordre constitucional”, cosa que encaixa en el delicte de terrorisme.