conflicte bèl·lic a l’est d’europa
L’exèrcit ucraïnès afronta un futur incert després de sis mesos de fallida contraofensiva
L’exèrcit ucraïnès intenta combinar les operacions ofensives amb les defensives davant l’embranzida russa en diversos sectors del front, però afronta un futur incert després de constatar que la contraofensiva llançada fa sis mesos no ha produït els resultats esperats.
Fa mig any les tropes ucraïneses assessorades pels Estats Units van iniciar en el sud la seva major ofensiva des de l’inici de la guerra amb la finalitat d’arribar a la mar d’Azov, però aquesta operació no va poder canviar la sort de la guerra.
Mentrestant, les forces russes han recuperat clarament la iniciativa des d’octubre i estrenyen el cercle entorn del bastió d’Avdiivka, en el cor del Donbàs i també en Kúpiansk (Khàrkiv), en el nord-est.
Encara que ningú vulgui reconèixer-lo públicament a Kíiv, la contraofensiva ucraïnesa sembla haver encallat definitivament amb l’arribada de l’hivern. Res més complir-se els sis mesos, el periòdic “The Washington Post” va fer balanç i la conclusió no pot ser més negativa per als plans del president ucraïnès, Volodímir Zelenski.
Tot i que les tropes ucraïneses van avançar gairebé 20 quilòmetres entre camps minats, van alliberar diverses localitats i van recuperar més de 500 quilòmetres quadrats, l’operació ha estat considerada fallida.
La falta de resultats ja ha creat friccions entre la Presidència i el generalat, tensions que ja han arribat a l’orella del poble ucraïnès i, cosa que és més important, d’Occident, incapaç de satisfer les necessitats d’armament, munició i avions de Kíiv.
Discrepàncies amb el Pentàgon
El pla inicial era arribar a la costa del mar d’Azov en 60-90 dies, la qual cosa permetria a l’exèrcit ucraïnès posar un tascó en el corredor terrestre rus que uneix el Donbàs amb l’annexionada península de Crimea.
Els assessors estatunidencs van aconsellar als ucraïnesos atacar en una zona concreta del front –en direcció a la ciutat de Melitòpol–, però els generals ucraïnesos van preferir avançar també cap al port de Berdiansk (Azov) i Bakhmut (Donetsk).
El motiu va ser que Zelenski i el cap de les FFAA, Valeri Zaluzhni, temien que l’enemic optés per llançar un nou atac contra la regió nord-oriental de Khàrkiv.
A més, Washington va insistir que, per a sorprendre l’enemic, els ucraïnesos havien de llançar la seva contraofensiva un cop s’acabés l’hivern a l’abril, però Kíiv la va retardar fins a juny, la qual cosa va permetre als russos ampliar les fortificacions i la superfície de camps minats.
Segons el diari, estatunidencs i ucraïnesos també van menysvalorar la capacitat de Rússia per a suportar un gran nombre de baixes en les seves files
Armament en mal estat
Kíiv va adduir que l’armament que va sol·licitar als seus aliats occidentals va arribar tard i en mal estat, extrem que ha estat negat per Washington.
A més de mancar d’equips de desminatge, els ucraïnesos asseguren que alguns dels vehicles de combat Bradley i Marder, i els tancs Leopard van arribar espatllats o mancaven d’erugues i equips de radi, la qual cosa els convertia en poc més que ferralla.
El periòdic destaca que Zaluzhni personalment va ordenar al quart dia frenar la contraofensiva mecanitzada per a detenir la sagnia i no perdre tot l’armament subministrat pels països de l’OTAN, ja que el 60% dels equips emprats en aquest avanç va ser destruït o va resultar danyat.
Davant les queixes de Kíiv, per l’absència d’avions i míssils de llarg abast, Washington va acceptar finalment al setembre l’enviament de munició de ram, però ja era massa tarda.
Zelenski es dirigeix al Senat dels EUA
Les coses pinten tan malament, que Zelenski es dirigirà personalment als senadors estatunidencs abans que aquests votin aquesta setmana un paquet pressupostari de més de 100.000 milions de dòlars que inclou ajuda militar tant per a Ucraïna, que rebria uns 61.000 milions, com per a Israel.
