Una de les grans preocupacions de Kíiv és la interrupció del flux regular de l’ajuda occidental tant financera com militar per a afrontar una guerra de desgast, tàctica per la qual aparentment aposta Rússia després del fracàs de la guerra llampec que va plantejar al començament de la campanya.

La Casa Blanca ha advertit avui al Congrés que si no aprova fons addicionals abans de Cap d’Any, els Estats Units no podran continuar subministrant armament i equips a Ucraïna, la qual cosa implicaria greus conseqüències en els camps de batalla.

Així ho va manifestar la directora de l’Oficina d’Administració i Pressupost dels EUA en sengles missives adreçades als líders republicà i demòcrata del Congrés, segons mitjans estatunidencs.

A Europa també hi ha els qui s’oposen a brindar assistència militar a Ucraïna: el president de Bulgària, Rumen Radev, considerat prorús, ha vetat aquest dilluns un acord entre el govern del seu país i l’ucraïnès per al lliurament d’un centenar de vehicles blindats de fabricació soviètica.

Segons ha explicat la Presidència en un comunicat, el cap de l’Estat va retornar el document a l’hemicicle per considerar que els diputats no estaven prou informats per a poder discernir si Bulgària pot prescindir de l’equip que es preveu donar a Ucraïna per al transport de tropes. No obstant això, basta que el Parlament búlgar repeteixi la votació per a deixar sense efecte el veto presidencial.