PP i Vox aproven al Parlament balear arraconar el català
Tot l’absència de la presidenta del govern, Marga Prohens, s’aprova la moció de l’ultradreta perquè el català no penalitzi per accedir a la funció pública
Després d’eliminar el requisit per saber català per treballar a la sanitat continua la croada del govern del PP de Marga Prohens contra la llengua catalana i avui, malgrat que la cap de l’executiu malgrat que no ha assistit al ple del Parlament, la seva formació ha donat suport a la moció de Vox que, entre altres, insta a l’executiu a dur a terme “el desenvolupament normatiu corresponent per garantir que el desconeixement del català no penalitzi en l’accés a la funció pública” derogant les normes que calguin i també per iniciar la modificació de les normes amb rang legal que”suposin una imposició lingüística, assumint que en la comunitat existeixen dues llengües oficials”.
Ara fa unes setmanes el govern va arribar a un acord amb la formació d’extrema dreta per retallar l’ensenyament en català amb l’objectiu que els donessin suport al pressupost, pactant que els alumnes fins els vuit anys podran escollir ser escolaritzats en un 50% en castellà en els centres que estrenin una prova pilot d’eliminació de la immersió i l’ensenyament en català.
A la moció d’avui, que ha tingut 32 vots a favor de PP i Vox, a més del diputat no adscrit Francisco José Cardona, també insta a l’executiu a permetre que els pares puguin triar lliurement la primera llengua d’escolarització dels alumnes de Balears a estendre aquest dret a totes les etapes educatives abans d’acabar la legislatura, sense excloure cap de les llengües cooficials. La moció ha tingut 24 vots en j contra; els de MÉS per Menorca, Unides Podem, MÉS per Mallorca i Socialista i l’abstenció del diputat de Sa Unió de Formentera, Llorenç Córdoba.
La iniciativa l’ha defensat la diputada de Vox Idoia Ribas i també demanen modificar la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la comunitat autònoma, així com totes aquelles normes de rang inferior, que “ impedeixen el bilingüisme i la llibertat d’opció de llengua en els tràmits i les comunicacions de l’administració”
El darrer punt també prega que es posi en funcionament l’Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística com a òrgan encarregat de “defensar la llibertat d’ús i opció lingüística i fomentar la protecció tant del castellà com del català i les modalitats lingüístiques de les diferents illes”.