La vida s’obre pas a Gaza durant dos dies més de treva

Dos milions de persones a la Franja de Gaza podran continuar respirant, com a mínim, durant dos dies més. Ahir, després de molta feina diplomàtica per part de múltiples actors, Qatar –actor fonamental en la treva iniciada la setmana passada– va anunciar el nou acord entre Israel i Hamàs per estendre el cessament de les hostilitats més enllà de la passada mitjanit, quan estava estipulat que es reprengués la guerra.

Tant Hamàs com els dirigents israelians –tot i que aquests en menor mesura– havien mostrat predisposició per estendre l’alto el foc més enllà dels quatre dies acordats inicialment. Ahir al vespre van produir-se progressos destacats en aquest sentit. El portaveu del govern israelià, Eylon Levy, va assegurar que Israel havia donat l’opció a Hamàs d’allargar l’alto el foc durant 48 hores més a partir de l’inici del dimarts. Això, va dir, tindria lloc si es posaven en llibertat 20 ostatges israelians més enllà dels 50 que estaven acordats durant els primers quatre dies de treva. Israel, per la seva banda, es comprometia a posar en llibertat 60 presos palestins, a banda dels 150 que ha alliberat durant els darrers dies. Unes excarceracions, però, que per a frustració del poble palestí perden part del seu sentit quan resulta que les forces d’ocupació israelianes han detingut, des del 7 d’octubre, més de 3.000 persones a la Cisjordània ocupada.

Els líders de Hamàs –alguns dels quals resideixen a Qatar i d’altres, al Líban– van assegurar ahir a mitja tarda que treballaven en l’elaboració de llistes de captius perquè poguessin ser posats en llibertat durant els dos dies que s’afegien a l’alto el foc. Un comunicat de l’organització, de fet, especificava que la preparació d’aquestes llistes pretenia “assegurar que l’extensió de l’alto el foc sigui una realitat”.

La milícia palestina va alliberar ahir 11 captius més, tots ells dones i criatures, mentre que Israel, per quart dia consecutiu, va treure de les presons 39 dones i infants més. Com més s’allargui el cessament de les hostilitats i més retrobades emotives es produeixin a banda i banda del mur, més difícil es farà per al govern d’Israel reprendre la salvatge campanya militar contra la Franja de Gaza, on els grups humanitaris ja fa temps que han perdut les paraules per descriure la situació. Aquest és un temor que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, sembla tenir, i aquest podria ser el motiu de la visita que va fer diumenge a la Franja de Gaza, que molts palestins van veure com una provocació.

En 49 dies i 49 nits de bombardejos incessants, Israel ha llevat la vida a 15.000 persones a l’enclavament palestí. Hi ha 6.000 infants que el 7 d’octubre eren vius a Gaza i que ara ja no hi són. També hi ha gairebé dos milions de persones que han hagut de fugir de casa seva. D’aquestes, moltes no podran tornar-hi mai. El nivell de destrucció és tan elevat que fa dubtar de l’objectiu oficial d’Israel a Gaza –eliminar Hamàs– i fa pensar en algun objectiu similar al que tenia la destrucció de més de 400 pobles palestins durant la nakba de 1948 –aconseguir que els palestins no poguessin tornar a la seva terra, per més ganes que en tinguessin.

Netanyahu ja ha confirmat que quan acabi l’alto el foc reprendran l’ofensiva contra la Franja de Gaza. Aleshores, dos milions de gazians hauran de tornar als seus amagatalls per malviure de forma miserable entre bombardejos.