El negoci estètic turc

Cada any al voltant d’1,2 milions de turistes europeus visiten Turquia amb fins estètics. Cada dia es fan entre 3.000 i 5.000 implantacions capil·lars, i entre 2.000 i 4.000 cirurgies plàstiques. “Turquia ha agafat aquesta fama perquè té uns estàndards semblants als dels països d’Europa, però es pot permetre uns preus més competitius perquè els salaris són més baixos”, explica Osman Eroglu, director de la clínica d’injecció capil·lar Hair in Istanbul.

Les agències de turisme de salut són una de les formes recurrents que escullen els empresaris per oferir aquest servei. Per poder obrir el negoci es necessita un permís per muntar una oficina: des d’aquí és on es fa la promoció dels serveis i des d’on es contacta amb els clients, normalment per les xarxes socials. A més, és el permís que permet el muntatge dels paquets turístics, que consisteixen en allotjament, transport i àpats.

Els preus poden variar segons els serveis extres i les estrelles de l’hotel. “Et surt més barat que a Espanya; sense comptar els vols vaig pagar 1.800 euros, quan a Barcelona me’n demanaven 6.000”, explica el Toni, que va anar al febrer a Istanbul per a una operació d’implants capil·lars. La motivació de la Laia per anar a Istanbul a fer-se una màniga gàstrica va ser la mateixa: “La diferència de preu és abismal; a Catalunya val al voltant de 16.000 euros i a Turquia 3.500.”

“Després de mirar moltes opcions, durant anys vaig decantar-me per Turquia perquè a Barcelona no em generaven la mateixa confiança, no em responien tots els dubtes ni tenien tantes referències”, afegeix el Toni. Qui s’encarrega de respondre les preguntes dels clients són les traductores. Un exemple és la Diana, que ve de Mèxic i fa sis anys que treballa en aquest sector a Istanbul. “Em paguen per sobre del salari mínim, però no t’acostumen a fer contracte i és tot en negre”, argumenta. L’operació del Toni també va ser pagada en efectiu just abans d’entrar a la sala d’operacions, en euros i sense factura. “La persona que es va posar en contacte amb nosaltres quan ens vam interessar per la clínica era de València, havia vingut a operar-se anys abans i ara feia de captador i cada tres mesos venia a Istanbul a recollir els diners en efectiu. A mi em van proposar el mateix però no ho vaig acceptar”, detalla el Toni.

Els serveis mèdics s’acostumen a externalitzar a un professional del sector. En molts casos la trobada entre el cirurgià i el client no es du a terme fins a unes hores abans de l’operació. “Aquí a Espanya el procés és molt més difícil i més llarg, t’ofereixen psicòlegs i nutricionista; en canvi a Turquia simplement tens contacte amb el teu traductor”, matisa la Laia. “La traductora és qui acaba donant la cara amb la família. Si hi ha una negligència és molt difícil demanar la responsabilitat a algú; qui organitza les operacions són agències de turisme, el metge és algú autònom moltes vegades i la clínica tampoc no en té la responsabilitat perquè només deixa l’espai”, explica la Diana.

El procés de l’operació és ràpid: una anàlisi de sang, una visita amb el metge, la intervenció i un o dos dies de recuperació. Després d’explicar-te les cures, el seguiment es fa a distància. “Jo treballo al sector de la perruqueria, i els professionals coincideixen que la implantació que em van fer està molt ben feta, tenen una tècnica poc invasiva i de recuperació ràpida. Clíniques de Barcelona aprenen sobre Turquia en aquest sector. L’únic que és important assegurar és que la clínica sigui reconeguda”, aconsella el Toni. “És veritat que hi ha intrusisme i assistents de doctors que es fan passar per metges, sobretot en el sector capil·lar, però hi ha clíniques que són reconegudes pel govern”, defensa l’Osman, que treballa en el sector.

Turquia ha fomentat l’accessibilitat de les operacions estètiques, però l’alça d’aquest tipus d’intervencions és un tema global, explica la psicòloga Maria Gilibets, especialitzada en trastorns alimentaris: “La pressió estètica ha augmentat els últims anys, sobretot a causa de les pantalles, i és una forma més de violència, tot i que més invisible. Estem en una societat en què hi ha un culte al cos molt gran i una sobrevaloració de l’aspecte físic.” D’aquesta manera, la indústria posa a l’abast les operacions estètiques com si fossin un producte més: “Aquest procés hauria d’estar vigilat per professionals diferents, i no hauria de ser accessible a tothom perquè pot derivar en trastorns psicològics. No som conscients de les conseqüències físiques i mentals”, afegeix la psicòloga.