ERC torna a registrar la creació de la comissió per Pegasus al Congrés
Era una de les condicions de l’acord dels republicans, i també de Junts, per donar suport a la investidura de Francina Armengol de presidenta del Congrés
El maig del 2022 els socialistes s’hi van oposar
ERC ha tornat a registrar aquest dijous al Congrés dels Diputats una sol·licitud per crear una comissió d’investigació sobre el Catalangate i l’ús del programa israelià Pegasus per espiar a polítics, periodistes, advocats i activistes catalans i bascos com ja va fer l’any passat i va ser rebutjada. En un comunicat els republicans volen dirimir la “implicació” de l’Estat en aquest assumpte que afecta noms com els dels presidents Artur Mas, Carles Puigdemont o Pere Aragonès. La comissió, sol·licitada a la cambra amb el suport d’EH Bildu i el BNG, també busca conèixer els contractes d’aquesta aplicació espia.
Aquest va ser un dels acord que ERC i Junts van arribar amb el PSOE el passat mes d’agost a canvi de donar suport a la investidura de Francina Armengol com a presidenta del Congrés de Diputats, juntament amb el reconeixement del català a Europa i al Congrés, i l’obertura d’una comissió sobre les atemptats de Barcelona i Cambrils del 17-A. Ara faltarà veure si els socialistes donen el vistiplau a la tramitació perquè es pugui constituir o hi vota en contra com va fer el 3 de maig del 2022 quan la van demanar juntament amb Unides Podem JxCat, PDeCAT, CUP, PNB, EH Bildu, Més País, Compromís i el BNG.
Des del partit d’Oriol Junqueres es vol investigar el Catalangate en “tota la seva extensió” i facilitar, també, mesures de “reparació” als afectats per l’espionatge i la intromissió a la privacitat que va suposar l’ús d’aquest programa. També es vol proposar les mesures de control, investigació i prevenció per blindar la democràcia dels abusos de la força de l’Estat, i evitar el seu ús en contra dels “drets civils i polítics”.
En cas de tirar endavant, la comissió hauria de culminar els seus treballs en un termini de sis mesos des de la seva constitució, temps que es podria ampliar, i emetre posteriorment unes conclusions abans de la fi del primer període de sessions parlamentàries del 2024. Posteriorment, s’elevaria al ple del Congrés l’escrit de conclusions pel seu debat i aprovació.
Petició a Espanya del Parlament Europeu
Aquest mes de juny el Parlament Europeu ja va demanar a Espanya una investigació “completa, justa i efectiva” dels casos d’espionatge, entre ells el Catalangate. Amb 411 vots a favor, 97 en contra i 37 abstencions, els eurodiputats van avalar les recomanacions elaborades pel comitè que va abordar durant un any i mig els casos d’espionatge amb programaris com Pegasus a la UE.
Tal com recorda ERC, entre els espiats amb el programa Pegasus de l’empresa israeliana NSO hi ha líders polítics, activistes socials, advocats i periodistes, així com familiars i afins de tots aquests. Entre els noms propis dels afectats hi ha els presidents de la Generalitat Pere Aragonès, Quim Torra i Artur Mas, o els expresidents del Parlament Roger Torrent i Laura Borràs. També advocats com Andreu Van den Eynde o Gonzalo Boye i diputats com Antoni Comín, Diana Riba, Míriam Nogueras, Jon Iñarritu, Albert Botran, Ferran Bel.
