Complir amb el 0,7%
L’aportació municipalista a la cooperació internacional creix des del 2015, però són pocs els ajuntaments que hi destinen el 0,7% del total del pressupost
El 80% dels ciutadans consideren important que s’aportin recursos a països econòmicament empobrits
L’esclat de la pandèmia i la guerra a Ucraïna han incrementat un 30% els fons per a l’emergència
Repartiment de menjar solidari i per a la cooperació
Les crisis humanitàries no donen treva. Guerres i catàstrofes naturals que s’encadenen amb rapidesa. Gairebé no hi ha temps a posar-hi atenció que ja apareix un nou focus que centra totes les mirades. L’escalada de violència a Palestina és un exemple més de com una emergència deixa enrere l’anterior, que va sacsejar el Marroc amb un terratrèmol que treia el focus d’un conflicte bèl·lic a Ucraïna que no cessa. El Fons Català de Cooperació i Desenvolupament dona veu a 310 ajuntaments i ens supramunicipals i s’ha mobilitzat per canalitzar l’ajuda cap a Palestina i exigir l’alto el foc i el compliment del dret internacional humanitari tal com reclamen les Nacions Unides i les organitzacions internacionals humanitàries. “La situació és catastròfica i ens estem preparant per a quan s’obrin aquests corredors humanitaris”, assenyala el director del Fons Català, David Minoves, que admet que “la crua realitat” acaba impactant i obliga a modificar les prioritats que es planifiquen més a llarg termini.
El Fons Català coordina els recursos que els ajuntaments decideixen destinar a projectes de cooperació. Coincidint amb els anys de l’esclat de la pandèmia i la guerra a Ucraïna, la proporció de fons gestionats en l’àmbit humanitari ha crescut exponencialment, fins a arribar al voltant del 30% de les aportacions gestionades l’any passat, amb un import que supera els 4,4 milions d’euros. “S’han succeït tres grans crisis, com el fenomen migratori a Europa, la pandèmia i la guerra a Ucraïna”, assenyala el portaveu de l’ens, que destaca com els darrers anys la solidaritat dels ajuntaments no ha parat de créixer, fins al 43%, de manera ininterrompuda, exceptuant el 2020 per la covid.
El director del Fons Català de Cooperació assegura que cal sensibilitzar les administracions perquè compleixin amb els objectius fixats per les Nacions Unides perquè s’hi destini un 0,7% del total del pressupost. “Caldrà veure si només són declaracions d’intencions o hi ha un compromís amb un recorregut polític”, assenyala Minoves, que recorda que només l’Estat espanyol té l’obligatorietat de destinar-hi el 0,7% del PIB. A Catalunya, però, des dels anys vuitanta s’ha respost participant des de les administracions a la demanada de la societat i les ONG. La Generalitat es compromet a incrementar el percentatge en cooperació, que no arriba al 0,4%, gestionat a través de l’Agència Catalana al Desenvolupament.
Les aportacions municipals només arriben al 0,7% en una trentena d’ajuntaments, però, segons Minoves, és molt significatiu el conjunt d’ajuntaments que hi destinen el 0,5% i que representen un volum de població important, com és el cas de Barcelona i municipis de l’àrea metropolitana. “És un esforç relatiu per mesurar la solidaritat i no donar el que sobra, sinó compartir el que es té”, indica el director de l’ens.
El Fons Català és l’eina, amb l’equip tècnic i l’experiència, per treballar sobre el terreny en països empobrits de l’Amèrica Central i l’Àfrica subsahariana. L’organització, creada el 1986, ha desenvolupat més de 3.500 projectes de cooperació i solidaritat i dona resposta a centenars d’emergències humanitàries arreu del món. El treball en xarxa permet executar projectes amb una “economia d’escala” per intentar que les petites aportacions dels ajuntaments tinguin més impacte. La coordinació, com assenyala Minoves, també permet veure quines són les “bones pràctiques” per reproduir-les i quines cal mirar de no reproduir. Com a exemple, posa la pràctica que hi havia d’enviar aliments i material després d’una emergència quan s’ha demostrat que és millor comprar sobre el terreny per mirar de reforçar els mercats locals i no generar més caos.
Els recursos que destinen els ajuntaments a cooperació s’executen la gran majoria a través de projectes que presenten les ONG i que es coordinen des del Fons Català. L’acció humanitària i aquestes accions al desenvolupament són les dues grans línies de treball. El 2022, en un any marcat per la guerra a Ucraïna, es van destinar 741.091 euros provinents dels ens locals, entitats, empreses i particulars per tirar endavant projectes a la zona i donar suport i refugi als milers de desplaçats.
Capgirar-ho
El Fons Català ha impulsat una campanya amb el lema Donem la volta a la indiferència, per desmuntar els mites que critiquen la cooperació i donar arguments per defensar les polítiques al desenvolupament i la solidaritat. La majoria de la població catalana no sap si el seu ajuntament destina recursos a la cooperació al desenvolupament. Segons una enquesta recent del Fons Català de Cooperació, el 60% de la població ha sentit a parlar del compromís de destinar el 0,7% del pressupost a cooperació, però només un 28% sap què és. Una gran majoria dels ciutadans, el 80%, consideren important que es destinin recursos als països econòmicament empobrits. La meitat, però, es mostren crítics amb l’efectivitat de la cooperació per millorar la vida de la gent i creuen que respon més a interessos geoestratègics. Un 41% opinen que la cooperació no és més eficaç perquè no arriba a la gent que ho necessita. Malgrat això, consideren que el que cal és millorar i lluitar contra la corrupció i posar com a condició la garantia dels drets humans als països que reben l’ajuda. “La gent és prou crítica, però veu que aquest compromís s’ha de mantenir i augmentar”, assenyala Minoves, que assegura que la cooperació municipalista és molt transversal i de consens.
Crisi migratòria i global
Des del 2015 s’han anat succeint diverses emergències i conflictes que han provocat que no deixi d’augmentar el nombre de persones desplaçades. El Fons Català ha impulsat la campanya Món local refugi per sensibilitzar sobre la realitat dels camps formals i informals de persones refugiades i donar-hi resposta, així com sobre l’impacte de les polítiques migratòries europees. “Amb la covid vam retrocedir una dècada en l’índex de desenvolupament global”, indica Minoves amb referència a una pandèmia que va “reivindicar actuar globalment per sortir-ne” amb una mobilització del món local per atendre països amb economies de subsistència, sense atenció sanitària ni accés a les vacunes.