Política
Pas a l’amnistia entre dards
via
La mesa del Congrés tramita la llei d’amnistia amb el PP votant-hi en contra i perseguint el lletrat Fernando Galindo per l’aval i la relació conjugal
Els populars la consideren igual d’inconstitucional que la del 2021 i ja miren al TC
Es debat a mitjans de desembre
El jutge García-Castellón envia al Suprem l’acusació de terrorisme a Puigdemont pel Tsunami
La mesa del Congrés respira la vella aroma punitiva del 2017 que ja va respirar la mesa del Parlament, quan la vice todo Soraya Sáenz de Santamaría va convertir el mot apercibimiento en una forma de terror funcionarial. I, així com el lletrat del Parlament Antoni Bayona va passar de ser un desconegut a ser personatge públic amb llibres com ara No todo vale i Sobreviure al procés, el nou lletrat major del Congrés, Fernando Galindo, té en els seus primers deu dies en el càrrec la notorietat pública que no va tenir el seu predecessor Carlos Gutiérrez Vicén en deu anys (2014-2023). Amb el PP perseguint Galindo per l’informe jurídic favorable dels lletrats i també per la seva relació conjugal amb la fins fa poc directora de Relacions amb les Corts, Mercedes Cabrera, la mesa del Congrés –amb els vots a favor del PSOE i Sumar i el no del PP– va donar llum verd ahir a la tramitació de la proposició de llei d’amnistia. El camí per al seu debat en el ple del Congrés a mitjans de desembre està ara desbrossat, però el PP no es dona per vençut i exigeix a Galindo la reconsideració del seu aval o bé que s’inhibeixi pel fet de “no tenir la suficient objectivitat i imparcialitat”. Qui va irrompre a contraprogramar l’agenda del Congrés és el jutge de l’Audiencia Nacional Manuel García-Castellón, que després d’allargar la instrucció quatre anys, ahir donava una nova embranzida al cas elevant al Tribunal Suprem la imputació per terrorisme contra Carles Puigdemont, Marta Rovira i deu persones més pel cas Tsunami.
Si bé en l’anterior legislatura la llei d’amnistia patrocinada per ERC, Junts, el PDeCAT i la CUP el març del 2021 –amb aval de més de 200.000 firmes– va topar amb la guàrdia pretoriana de l’aleshores lletrat de signe conservador Carlos Gutiérrez Vicén i ni tan sols va ser admesa a tràmit perquè els lletrats a les seves ordres van actuar com a Tribunal Constitucional preventiu i la van declarar “palmàriament inconstitucional”, la proposició de llei d’amnistia firmada ara només per Patxi López (PSOE) ja ha superat el primer examen parlamentari. El text dels lletrats, amb la firma de Galindo, conté set conclusions, i la primera és una esmena a la totalitat del que han fet en el passat perquè sostenen que la qualificació de les iniciatives legislatives per part de la mesa no està pensada com una primera instància judicial ni tampoc com un control previ de constitucionalitat. L’exdiputat de Junts Josep Pagès, un dels que més van combatre que la mesa s’erigís en una espècie de “brigada precrim” pròpia de l’obra de l’escriptor Philip K. Dick Minority Report, gaudeix la paradoxa que els mateixos lletrats a les ordres d’un altre patró li donin ara la raó en diferit. “No té defectes formals que impossibilitin la seva admissió a tràmit”, defensa l’informe jurídic atès per la mesa del Congrés de Francina Armengol.
En el combat contra l’amnistia, però, el PP invoca que el requisit d’“objectivitat i imparcialitat” no es compleix i que Félix Bolaños ha “contaminat” tot el tràmit perquè tenia a les seves ordres el Ministeri de Presidència i com a directora de Relacions amb les Corts Mercedes Cabrera, que precisament dimitia el 30 d’octubre passat per evitar suspicàcies sobre el futur paper del marit –sostsecretari al Ministeri de Política Territorial fins al 31 d’octubre– en la tramitació. “Si l’amnistia era inconstitucional el 2021, és inconstitucional el 2023”, sosté Cuca Gamarra, secretària general del PP. “Hi haurà llei d’amnistia a pesar d’una dreta judicial partidista que pretén negar la divisió de poders i el paper central del Congrés com a elaborador de lleis”, avisa el secretari de la mesa Gerardo Pisarrello (En Comú Podem-Sumar).
Bolaños, superministre a Justícia
L’amnistia s’obria pas enmig dels dards judicials i les recusacions en un dia de mudança pel traspàs de carteres ministerials. Erigit en el nou superministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, al Palau de Parcent Bolaños rebia la cartera judicial de mans de Pilar Llop amb el diàleg com a bandera. “Tot el que hagi de fer ho faré amb diàleg, però ho faré tot per bastir ponts i arribar a acords”, va dir en sumar la cartera que va abrasir Juan Carlos Campo –firmant dels indults– i ara ha abrasit Llop. Pel que fa als cinc anys de segrest del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en mans del PP, Bolaños avisa: “Renovar el CGPJ no és una opció, és una obligació.” Llop, una de les ministres socialistes de pes que diu adeu junt amb els catalans Miquel Iceta i Raquel Sánchez, va ser elegant en l’adeu: “Als llocs cal saber-hi estar, però sobretot cal saber-ne marxar i donant gràcies.”
Record a Ernest Lluch i Semprún
El record a Ernest Lluch –ahir es complien 23 anys de l’assassinat a mans d’ETA– sobrevolava el traspàs de la cartera de Sanitat de José Miñones a Mónica García, metgessa de la marea blanca i ara ministra. “Un referent personal i un home molt estimat en aquesta casa: el meu primer compromís és continuar l’enorme llegat d’Ernest Lluch”, prometia García sobre el ministre (1982-1986) que va universalitzar la sanitat. En heretar la cartera de Miquel Iceta, el nou ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va homenatjar Jorge Semprún, l’intel·lectual que va passar pel camp nazi de Buchenwald abans de tenir la cartera del 1988 al 1991 i d’escriure La escritura o la vida. “En Semprún hi ha tot el que convé recordar avui: la cultura com a antídot a la barbàrie”, va lloar Urtasun. El nou Consell de Ministres –amb els catalans Urtasun i Jordi Hereu (Indústria)– farà la tradicional fotografia de família a l’escalinata de La Moncloa i es reunirà excepcionalment avui –i no dimarts– sota la presidència de Pedro Sánchez.
