García Castellón insisteix al TS que cal investigar per terrorisme a Puigdemont i Rovira
El magistrat de l’Audiencia Nacional al·lega que ho ha de fer el tribunal perquè ell no és competent per investigar aforats com l’expresident o el secretari quart de la mesa, Rubén Wagensberg
El magistrat de l’Audiencia Nacional Manuel García-Castellón insisteix en la investigació per terrorisme de la secretària d’ERC, Marta Rovira, i l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont –i deu persones més– pel Tsunami Democràtic. Tot i que la fiscalia va descartar investigar-los en resposta a la interlocutòria que el magistrat va fer el passat 6 de novembre, ara eleva exposició raonada de 101 pàgines al Tribunal Suprem (TS).
Li demana que cal investigar-ho per aclarir els fets i que, per aquest motiu cal la pràctica de diligències de recerca que lamenta no poder practicar perquè no és competent, ja que tant Puigdemont com un altre dels implicats, el diputat del Parlament de Catalunya i secretari quart de la mesa, Rubén Wagensberg, són aforats i que li correspon fer-ho al TS.
L’escrit assegura que Puigdemont se situaria al vèrtex de l’organització del Tsunami i afegeix que la seva posició com a expresident i líder des de Bèlgica de l’independentisme li confereix “una posició d’autoritat inqüestionable”.
García-Castellón també informa que hi ha diversos recursos d’apel·lació directes contra l’auto que va publicar el 6 de novembre que encara no s’han elevat a la sala.
La resta de persones a qui vol que s’investigui són Entre la resta d’investigats, hi ha Oriol Soler, empresari proper a l’independentisme; l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell –tots dos integrants de l’“estat major” que va organitzar el referèndum–; l’historiador Josep Lluís Alay; el conseller d’Òmnium Oleguer Serra, i els empresaris Marta Molina i Josep Campmajó, a més de Nicola Flavio i Jaume Cabani.
Grup terrorista
El magistrat creu que no s’ha d’excloure Tsunami Democràtic com a grup terrorista fins que no s’esclareixi si “es va arribar a materialitzar la seva actuació amb algun dels delictes de l’art. 573 del codi penal”, entre els que inclou els delictes contra la vida o la integritat física, la llibertat, la integritat moral, la llibertat i indemnitat sexuals, el patrimoni, els recursos naturals o el medi ambient, la salut pública, de risc catastròfic, incendi, de falsedat documental, contra la Corona, d’atemptat i tinença, trànsit i dipòsit d’armes, municions o explosius,, amés dels d’apoderament d’aeronaus, vaixells o altres mitjans de transport col·lectiu o de mercaderies.
En la seva exposició motivada el jutge explica que en aquest moment processal la qualificació no es pot plantejar en termes excloents, sinó que, la gravetat dels fets i la seva complexitat, permeten subsumir-los en diverses infraccions que encaixarien en actes de terrorisme en el sentit que preveu el Dret de la Unió Europea. El magistrat analitza els actes violents que es van produir el 14 d’octubre del 2019 a l’aeroport del Prat i assenyala que es va tractar d’una acció il·lícita, en el sentit més ampli de la paraula, ja que no consta que hi hagués cap convocatòria legal per realitzar una manifestació o reunió. Recorda que no és possible autoritzar manifestacions i concentracions en una instal·lació crítica com és l’aeroport de Barcelona.
En la seva exposició raonada el magistrat indica que descartada la figura de la sedició, derogada el desembre passat, el primer pas seria examinar si serien un delicte de desordres públics comès per una organització criminal estructurada. No obstant, el magistrat descarta aquest delicte per la gravetat dels fets. “Com s’observa de l’examen inicial dels fets, ens trobem davant d’una organització estructurada que podria encaixar bé en els articles 570 bis i 571, en la mesura que es tracta duna estructura constituïda amb la finalitat de cometre accions terroristes, com la que es va materialitzar el 14/10/2019”.
