Sánchez té 10 dies per a la taula amb Puigdemont i el verificador
La cita del PSOE i Junts amb mecanisme de verificació internacional serà aquest mes en una ciutat europea pels rigors de l’exili i serà el punt àlgid de desgast socialista
Clam a Madrid contra l’amnistia
El PSC vol retenir dos ministeris
“La memòria no guarda pel·lícules, guarda fotografies.” Si la frase de Milan Kundera és certa, l’àlbum fotogràfic que acompanyi el record de la investidura de Pedro Sánchez encara no és complet: després de les instantànies del secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, amb Carles Puigdemont el 30 d’octubre al Parlament Europeu i de Míriam Nogueras (Junts) amb el president espanyol en funcions al Congrés el 13 d’octubre, ara falta la fotografia decisiva que es gravarà a la memòria política del moment. Enmig del laberint de taules en què s’ha convertit la política catalana i mentre ultima l’alineació dels futurs ministres, Sánchez té deu dies per complir amb la fotografia més impopular que ha de pagar d’acord amb el punt central de la pàgina tres del pacte amb Junts: la d’una delegació socialista –possiblement encapçalada de nou per Cerdán– asseguda de tu a tu amb Puigdemont –i un seguici de Junts que s’ha de donar a conèixer– en una capital europea pels rigors de l’exili del 130è president i amb l’arbitratge del nou mecanisme de verificació internacional. “Primera reunió a celebrar aquest mes de novembre”, diu l’acord PSOE-Junts sobre una cita que podria tenir lloc a Ginebra però que és blindada per les parts sota una discreció absoluta.
El guió de Sánchez és que l’anunci imminent de les cares del nou govern, que serà més reduït i amb més pes polític que l’actual de 22 ministres, desplaci el focus de l’amnistia i de les concessions a Junts i ERC i el situï en l’agenda legislativa social (l’IVA reduït a aliments fins al juny del 2024, el transport gratuït a aturats i joves a partir de l’1 de gener, salari mínim, pensions d’acord amb l’IPC). Però abans, i per primera vegada, el partit de govern que ocupa La Moncloa assumirà que necessita dues organitzacions internacionals i una personalitat de reconegut prestigi per seure amb un altre partit. I, malgrat l’ocultisme total, ja està tot pactat. “Està en la línia del pagament per avançat: ja ens hem posat d’acord en la periodificació, en els llocs on farem les reunions, en les persones que l’han de compondre... És una cosa molt seriosa i el primer que ens demanen per acceptar l’encàrrec és discreció absoluta”, ha avançat el secretari general de Junts, Jordi Turull. “Hi ha dues o tres persones molt potents i en aquests casos es fa públic com a molt el nom del que serà el portaveu del mecanisme”, rebla Turull. En l’anterior fotografia de màxim desgast per al PSOE, la de Cerdán amb Puigdemont (no era la primera cita que tenien, sinó la setena), el dia triat va ser la vigília que Elionor jurés la Constitució al Congrés, així que el xoc per a la imatge es va esmorteir al Madrid oficial gràcies al fervor monàrquic.
Clam a l’alça a Madrid
Quaranta-vuit hores després de la investidura de Sánchez amb 179 vots a favor de vuit partits (el PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, el PNB, el BNG i Coalició Canària) i l’endemà que el ja reelegit president prometés el càrrec davant el rei Felip VI, Madrid vivia ahir el clam més multitudinari fins ara contra l’amnistia amb una manifestació que va aplegar 170.000 persones –multiplicades per sis i elevades fins a un milió pels organitzadors– en nom dels que van sumar els insuficients 171 vots en contra el 23 de juliol a les urnes i dijous al Congrés. Sota el lema No en el meu nom: ni amnistia ni autodeterminació, en la marxa a la plaça de Cibeles convocada, entre altres organitzacions, pel Foro Alternativa y Libertad, hi van ser el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo; la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i el líder de Vox, Santiago Abascal.
“Com si fos feixista”
“Que no aixequi murs, ni jugui amb la convivència ni tensioni la societat”, exigia Feijóo al president. “Ens estan portant a una situació límit mai vista en democràcia, estan creant dos bàndols i en un hi val l’arbitrarietat i la resta ja som arraconats com si fóssim feixistes. Això s’ha d’aturar”, va advertir Ayuso. En l’aplec, la víctima del terrorisme Concha Martín –vídua del tinent coronel Pedro Antonio Blanco– va equiparar ETA i l’exili basc pel terrorisme amb el procés i el canvi de seu d’empreses catalanes.
Edil del PP: tret al clatell
Els cants del PP a la convivència arribaven el dia en què Laura del Río, exalcaldessa del PP a Gomezserracín (Segovia) i actual edil, exigia “un tret al clatell” a Sánchez en un escrit a Facebook en què retrata el president com “el major fill de la gran putíssima”. El PSOE ja ha exigit la seva dimissió i ha denunciat els fets a la Guàrdia Civil. A Gimenells i el Pla de la Font (Segrià), el primer tinent d’alcalde Roberto Martínez (PP) també desitjava l’assassinat de Sánchez compartint a WhatsApp un muntatge de Kennedy al cotxe oficial a Dallas el 1963 i canviant el rostre pel del president espanyol i afegint-hi un anhel homicida –“espero que tingui la mateixa punteria”–, segons informava el diari Segre.
En aquest clima violent i d’atacs banalitzats que va del carrer als càrrecs –“fill de puta”, ha dit Ayuso a Sánchez des de la tribuna del Congrés i no només no s’ha disculpat sinó que Madrid s’omple de cartells de “me gusta la fruta” com si l’insult fos un acudit col·lectiu–, entre avui i demà Sánchez preveu donar a conèixer el govern i el PSC confia a retenir-hi el pes de dos ministres com a premi al triomf del 23-J. “El PSC, disposat per ajudar, i el president té la responsabilitat d’escollir les persones més idònies”, va dir el primer secretari del PSC, Salvador Illa. “Els que diuen, no saben; i els que saben, no diuen”, ironitza la portaveu del PSOE al Senat, Eva Granados. L’adeu de Miquel Iceta (Cultura) i Raquel Sánchez (Transports) es dona per descomptat, i ara són Núria Parlon, Núria Marín i la mateixa Eva Granados les que cotitzen a l’alça.
