L’elecció més incerta

L’Argentina vota avui per mantenir el peronisme en el poder o fer un dràstic gir cap a un escenari desconegut. El ministre d’Economia i candidat a la presidència del país pel peronisme, Sergio Massa, guanyador de la primera volta amb el 36,7% dels vots, s’enfronta a l’ultradretà Javier Milei, que va quedar segon amb el 30% de les paperetes. L’elecció final definirà si els argentins opten per la continuïtat que suposa Massa, o per un canvi radical. Milei proposa dinamitar tot l’establert: des d’“exterminar” la “casta política” o la dolarització de l’economia fins a eliminar l’estat del benestar que és marca de l’Argentina de la democràcia, que aquest any compleix 40 anys. La crisi econòmica, amb una inflació del 140%, i el descrèdit de les institucions han donat ales a l’ultra. Però el seu discurs sense matisos, que inclou la venda lliure d’òrgans per tractar-se d’un bé susceptible de ser exportat o importat com qualsevol altre, topa contra una part de la societat que tem un salt al buit.

Els candidats arriben a la votació empatats en els sondejos electorals després de quatre mesos d’una campanya esgotadora. El procés es va iniciar a l’agost, amb la celebració de les eleccions primàries obligatòries. En la primera volta de les presidencials del 22 d’octubre va quedar fora de la cursa a la Casa Rosada amb el 23% Patricia Bullrich, la candidata de la dreta tradicional representada per l’expresident Mauricio Macri (2015-2019). L’endemà de la votació, Bullrich i Macri es van reunir amb Milei i li van oferir el seu suport. L’acord va donar a l’ultra el vernís democràtic del qual estava mancat, a més de la promesa que aportaran persones del seu entorn per formar un eventual govern. El pacte entre Milei i Macri va espantar els sectors moderats que fins aleshores havien donat suport a l’expresident. Aquest vot moderat és ara la presa més desitjable de Massa, que amb poc per oferir pel que fa als resultats econòmics ha estructurat la seva campanya advertint dels riscos del seu adversari, que, per exemple, és negacionista de la dictadura.

La campanya del peronista ha estat quirúrgica. En una primera etapa, es va deixar emparar pel peronisme i tota la seva litúrgia. La vigília de la primera volta va celebrar un míting en un estadi de futbol, envoltat de dirigents, sindicats i referents dels moviments socials. Per a la segona, Massa va agafar una prudent distància: els símbols partidistes van desaparèixer dels seus cartells de propaganda i es va concentrar en visites a gent del carrer que després publicava a les seves xarxes socials. Va intentar apropar-se al vot indecís, que oscil·la entre el 4% i el 12% segons els sondejos, i no creu ni en el peronisme ni en Milei. La campanya de l’ultra també va fer un gir dràstic. Milei va mantenir els seus mítings, però va guardar la motoserra amb la qual prometia destruir l’Estat, el Banc Central i els ministeris. Es va desdir, a més, de les seves promeses més polèmiques. En el seu últim vídeo de promoció va dir que “no és cert” que pretengui posar fi a les ajudes socials, l’educació i la salut públiques o permetre portar armes, promeses que estan per escrit en el seu programa.

L’ambient està especialment crispat a l’Argentina, en línia amb les propostes de Milei. Com ja van fer Donald Trump, als Estats Units, i Jair Bolsonaro, al Brasil, l’ultra fa dues setmanes que denuncia la preparació d’un “frau colossal” contra seu. Dijous, fins i tot, va presentar davant la justícia una denúncia contra la policia militar, a la qual va acusar d’adulterar actes electorals en la primera volta per perjudicar-lo. L’endemà, divendres, els seus advocats van haver de fer marxa enrere davant el jutge que els va exigir proves: van dir que les seves fonts eren les xarxes socials i que la denúncia havia estat només una petició de més transparència. El temor que Milei no reconegui una eventual derrota per pocs punts és inèdit en el sistema electoral argentí, la seguretat del qual mai ha estat qüestionada des del retorn de la democràcia al país, el 1983.

Massa, mentrestant, s’esforça per mostrar-se com un candidat moderat. Demana mirar el futur, que, promet, serà millor que el present que ofereix el govern del qual forma part. La inflació arriba al 140%, el PIB està a la baixa, quatre de cada deu argentins són pobres i les reserves del Banc Central estan en vermell. Massa ho atribueix als efectes de la pandèmia i a una sequera sense precedents que ha llastat l’ingrés de divises per exportacions del camp en 20.000 milions de dòlars (uns 18.000 milions d’euros). Si és un candidat competitiu, es deu a la por que el seu adversari genera en bona part de la societat. Ha estat evident, a més, la marginació de l’actual president del país, Alberto Fernández, i la seva vicepresidenta, Cristina Kirchner, durant tota la campanya. És tan baixa la seva popularitat que tots dos van optar per automarginar-se per no afectar la imatge de Massa, la seva aposta per la continuïtat. En aquesta mar de contradiccions, els argentins optaran aquest diumenge entre dos candidats que no sedueixen. Les expectatives d’una sortida ordenada de la crisi són baixes i l’única certesa és que venen temps pitjors.