Prototips cap a l’Everest

Els escaladors descansen diversos dies als camps base de l’Everest amb l’objectiu d’aclimatar-se i evitar possibles perills derivats del mal d’altura. La concentració de més de dos mil turistes que intenten pujar al cim més alt del món representa un problema ambiental per gestionar els residus, planificar recursos energètics i conservar l’entorn natural. A les zones d’acampada es formen llargues files de tendes que serveixen de refugi on es cuina o es protegeix el material de les temperatures gèlides, que a la nit baixen per sota dels 40 graus. El campament més concorregut és el de la cara sud, al vessant nepalès, on hi ha la glacera de Khumbu, el primer obstacle que han de superar els escaladors.

Estudiants d’Elisava han dissenyat productes per millorar la sostenibilitat a l’Everest en col·laboració amb la companyia d’enginyeria mediambiental i tecnològica The NeverRest Project, amb seu a Barcelona. Quatre dels prototips han estat presentats a l’organització nacional de turisme del Nepal (Nepal Tourism Board) i està previst que alguns es puguin testar a la primavera, quan es torni a muntar el camp perquè més alpinistes assoleixin el somni de pujar al sostre del món. La cap d’estudis d’Elisava, Marta González, explica que es potencia la col·laboració amb més de 450 empreses, centres tecnològics, ONG o institucions per plantejar cada any 32 nous projectes de final de grau. Això permet als alumnes finalitzar els estudis dissenyant un “projecte real” que els serveix de carta de presentació en el moment d’incorporar-se al mercat laboral. González valora positivament la darrera col·laboració, que ha permès als alumnes conèixer a fons una realitat llunyana a través de les entrevistes amb els xerpes i alpinistes que coneixen el territori per abordar les problemàtiques i donar sentit al treball final.

Entre els ginys que es testaran a l’Everest, s’hi veurà la tenda solar dissenyada per Marina Guzmán en el treball final de grau en disseny i del grau en enginyeria de disseny industrial. El projecte Sunmit. Solar Tent aposta per l’energia renovable a més de 8.000 metres, on la manca d’infraestructures i de connexió dificulta la gestió dels residus. “Es necessita molta energia al camp base i el govern posa les plaques per a l’hospital i dues companyies subministren plaques per a grups de quinze persones”, explica la Marina, que assumia el repte de generar energia amb una tenda “fàcil de transportar i autosuficient” que es carrega amb energia solar. “A les expedicions volen comoditats com ara carregar els mòbils i ordinadors o sopar amb calefacció”, explica la jove dissenyadora, que està convençuda que el seu giny permetrà reduir el consum de bombones de càmping gas que es pugen fins al campament per cuinar i generar escalfor.

L’estructura de niló i fibra de carboni té adherida la placa flexible a la superfície exterior de la tenda i l’orienta cap al sud per carregar-se al sol, suportant condicions climàtiques extremes. “És molt fàcil de muntar”, explica respecte a un prototip pensat com un espai d’emmagatzematge per protegir els components electrònics de les bateries amb què funciona i els equips de muntanya. El sistema modular aconsegueix dos dies d’autonomia i permet encendre vuit bombetes durant sis hores, carregar una dotzena de telèfons mòbils i dos ordinadors portàtils. “Si en fa ús una persona, li sobra energia”, diu la Marina, que s’imagina un nou model de campament més “ordenat i sostenible” distribuint 26 plaques per una quinzena de persones per reduir així un 75% l’ús del càmping gas. Al camp base es consumeixen un total de 4.392.575 quilowatts al dia, equivalents a 450 litres de querosè, aproximadament, segons càlculs de The NeverRest Project. “No està dissenyada per dormir a dins, però es podria fer més gran i serviria en cas d’emergència”, assenyala la inventora, que està buscant l’empresa per produir la desena de tendes que s’han de testar a la primavera. “És un producte car i s’ha de combinar el tèxtil, les bateries i les plaques perquè aguanti amb vents de 140 km/h”, explica, convençuda que té a les mans un producte que a les empreses d’esports els pot interessar comercialitzar. “De petita volia ser inventora i crec que el disseny i l’enginyeria és el que més s’hi assembla”, assegura satisfeta d’haver acabat els estudis dissenyant un producte relacionat amb una de les seves grans aficions, l’escalada i la muntanya, i que li ha permès conèixer alpinistes de renom com ara el basc Alex Txikon, que els ha assessorat en tot el procés creatiu.