L’Estat deu uns 55.000 euros a cada català
La Comissió del Deute Històric xifra el deute en 456.000 milions d’euros
L’acord amb el PSOE obre una porta per trobar un sistema de finançament més equilibrat per a Catalunya
L’endeutament de l’Estat amb Catalunya s’enfila fins als 456.000 milions d’euros, 55.000 euros per català. Aquesta és una de les conclusions de la Comissió d’Estudi sobre el Deute Històric de l’Estat amb Catalunya (Cedhec), que ha analitzat els incompliments de l’Estat espanyol durant les darreres dècades (1982-2022) i ha confirmat que el dèficit fiscal és “sistèmic i endèmic” i que ha anat creixent al llarg dels anys.
El text, aprovat i registrat la setmana passada amb els vots a favor de Junts, ERC i la CUP i amb el suport dels comuns en algun aspecte, reclama la condonació de la totalitat del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), que puja a 73.000 milions d’euros –l’acord amb ERC preveu la condonació del 20%, uns 15.000 euros– i insisteix que la solució “amb més garanties” per posar fi a l’“arbitrarietat i la discriminació” que viu Catalunya és l’estat propi.
La xifra, que consta en el document de conclusions registrat, resulta d’un “càlcul d’urgència” presentat per l’economista Albert Carreras i es refereix al “deute social històric”. Per tal de fer-ho, s’ha pres com a referència un dèficit estable del 8% del PIB català i un dèficit social del 57% del dèficit fiscal, que neix de la comparació amb els recursos que produiria un sistema de finançament similar al del País Basc.
Per entendre la magnitud de la xifra, el mateix Carreras va anotar que equivaldria a onze vegades la despesa total de la Generalitat en el pressupost del 2023, el més expansiu de la història.
Segons aquest càlcul, bona part dels diners correspondrien a partides socials (375.000 milions), seguit d’inversions en infraestructures (50.900 milions) i en pensions (30.000 milions).
L’informe conclou, a més, que “l’endeutament de Catalunya és directament atribuïble a l’existència d’un dèficit fiscal” i que, per tant, “Catalunya mai ha contribuït a la necessitat d’endeutament de l’Estat”.
Amb dades del 2022, diu l’informe, el deute públic acumulat per la Generalitat de Catalunya és de 84.327 milions d’euros, un 18% del deute històric acumulat. L’increment del dèficit durant els anys 2007-2019 és de 66.571 milions, mentre que l’increment del deute és de 63.278 milions d’euros.
A banda de la condonació del FLA, les conclusions reclamen una llei específica de finançament que ha de permetre traspassar les competències “íntegres” a l’Agència Tributària de Catalunya per recaptar tots els impostos, el pagament del dèficit d’infraestructures, la cessió del 19% dels fons europeus amb efecte retroactiu i la creació d’una agència de seguretat social catalana.
Junts ja ha avançat que portarà les conclusions a les negociacions amb el PSOE, en què el partit de Carles Puigdemont lluitarà perquè es modifiqui la Lofca per tal que Catalunya sigui considerada una excepció i la Generalitat pugui recaptar el 100% dels impostos, una proposta que ja ha estat rebutjada, entre d’altres, pels inspectors d’Hisenda de l’Estat, ja que la consideren inconstitucional. El PSOE ha accedit ja a parlar d’“autonomia financera” i d’un diàleg “singular”.
El catedràtic d’economia de la UPF, Guillem López Casasnovas, considera que quan es parla de l’acord d’una cessió del 100% dels tributs, tot i que no és clar com es desenvoluparà, “sembla que mostra la voluntat de sortir del marc de finançament de l’anomenat règim comú”. Si fos així, diu López Casasnovas, un canvi de model de finançament “que equilibri millor el que són les contribucions de Catalunya amb el que l’Estat retorna en forma de transferència seria una bona notícia que confirmaria la singularitat catalana”.
Pel que fa a la quantificació del deute històric, López Casasnovas assegura que no és partidari “d’aquesta mena de pugna de greuges autonòmics”. En tot cas, diu l’expert, l’únic sentit que té quantificar el deute, si un creu que la independència és a prop, és voler restar aquest deute del que seria el repartiment de passius propi del trencament; és a dir, que del deute que té l’Estat espanyol, que supera el 120% del PIB, a l’hora d’atribuir-ne una part a Catalunya, que s’hauria d’emportar part d’aquells passius, es restés de la xifra el deute històric estimat. “En tot cas, jo no crec que això passi en breu”, conclou.