Sánchez accelera a fons
El president espanyol té el sí del PNB i CC i serà investit dijous a la primera amb 179 vots
Ortuzar albira una seguretat social basca i Montero ho nega
Puigdemont seurà a la taula del PSOE i del verificador en una capital a la UE
Bromes pel Girona destensaven l’acord final
Associació Pro Guàrdia Civil: “Vessarem fins a l’última gota de sang per defensar Espanya”
Podem obre una consulta a la militància i deixa en l’aire el vot dels cinc diputats pel menyspreu de Yolanda Díaz
El repte d’afinar una llei d’amnistia que passi l’examen del Tribunal Constitucional no va impedir moments de distensió entre els negociadors del PSOE i Junts, que en les cites a Brussel·les sabien que un dels acudits que circulen en cercles polítics és que el lideratge del Girona en la Lliga seria una condició imposada per Carles Puigdemont. “Si l’Osasuna perd contra el Girona, crec que es generarà un ambient més...”, va dir el secretari general de Junts, el periquito Jordi Turull, al secretari d’organització del PSOE, el navarrès Santos Cerdán, que aquella nit veia com el seu Osasuna era vençut pel Girona (2-4) a El Sadar. L’endemà que el PSOE i Junts creuessin el Rubicó del pacte –gràcies també en part a moments de distensió oferts pel futbol– i firmessin l’acord a l’hotel Sofitel de Brussel·les sense cap fotografia, Pedro Sánchez va accelerar la consecució d’acords i va lligar en un matí el sí del PNB (5) i de la diputada de Coalició Canària Cristina Valido per assegurar-se ser investit al Congrés dijous que ve a la primera amb 179 vots a favor (el PSOE, Sumar, ERC, Junts, el PNB, EH Bildu, el BNG i CC) i amb els 171 nos del PP, Vox i UPN. Quan hagi passat la investidura, el PSOE sí que afrontarà una fotografia de desgast perquè Puigdemont serà un dels representants de Junts que seuran a finals d’aquest novembre en la nova taula de treball amb els socialistes i amb un mecanisme de verificació –els quatre integrants estan ja tancats però es guarden en secret– que, a causa dels rigors de l’exili, se celebrarà en una capital europea. Que el carrer Ferraz sigui cada nit escenari d’una kale borroka pija a la madrilenya i que cada dia hi hagi nous pronunciaments –ahir l’Associació Pro Guàrdia Civil prometia “vessar l’última gota de sang per defensar Espanya”– afegeix pressió per accelerar-ho tot.
El guió de Sánchez era assolir els acords en cascada i així ha estat, i amb un atrezzo per a cada ocasió: el 2 de novembre, amb ERC –amb la fotografia final del ministre Félix Bolaños i Oriol Junqueras a l’hotel The Hoxton del Poblenou–; el 9 de novembre, amb Junts –amb una única fotografia prèvia el 30 d’octubre al Parlament Europeu sota el mural de l’1-O però sense fotografia final i només amb la firma del text per part de Cerdán i Turull a l’hotel Sofitel de Brussel·les–, i el 10 de novembre, amb el PNB –el president espanyol el va firmar de tu a tu ahir al Congrés amb Andoni Ortuzar– i amb Coalició Canària. EH Bildu va ser el primer partit a entregar el vot a Sánchez després del 23 de juliol.
Polèmica pel 100% dels tributs
Si bé l’acord PSOE-Junts obre la porta a la cessió del 100% dels tributs a través d’una modificació de la llei de finançament (Lofca) del 1980 per introduir-hi una clàusula d’excepció, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, aclareix que aquesta és només la posició de Junts i que no hi haurà concert a la catalana. “És radicalment fals que hi hagi un acord amb Junts per a la cessió del 100% dels tributs. Mai en cap moment el PSOE o el govern ha plantejat que comparteixi la cessió del 100% dels tributs a Catalunya ni a cap altra comunitat”, va dir.
El que més agita els ressorts estatals, però, és l’amnistia i el terme lawfare, que no apareixerà en el text legal però que sí que figura en l’acord i que posa en peu de guerra des de la progressista Jutges per a la Democràcia fins a la dretana Associació Professional de la Magistratura (APM). “En el moment en què introdueixes el terme lawfare, estàs parlant d’una possible prevaricació judicial. És bastant greu i atempta contra la separació de poders”, denuncia la presidenta de l’APM, María José del Barco. En la pluja diària de pronunciaments de tots els gremis –dels magistrats als inspectors d’Hisenda, passant pels uniformats–, hi sobresortia ahir el de l’Associació Pro Guàrdia Civil (Aprogc). En un manifest insòlit titulat L’última barrera davant la derrota de l’imperi de la llei i en el qual es flirteja amb el llenguatge colpista, l’associació adverteix en nom dels uniformats de tricorni: “Estem disposats a vessar fins a l’última gota de la nostra sang en defensa de la sobirania i independència d’Espanya i del seu ordenament constitucional.” Interior ja ho investiga. I el to guerracivilista no acaba aquí. En l’editorial Conjura destituent, la FAES de José María Aznar acusa el PSOE de ser “el precursor d’un procés de destrucció nacional”. “Les dictadures no comencen d’un dia per l’altre. Hi ha un procés, i per descomptat deu ser molt semblant al que vivim a Espanya”, diu el president de Múrcia, Fernando López Miras, l’endemà que Isabel Díaz Ayuso afirmés que “ens han colat una dictadura”.
L’ambigüitat també presideix el pacte amb el PNB, perquè el líder del partit, Andoni Ortuzar, hi albira el naixement d’una seguretat social basca –una segregació de la caixa de les pensions– en l’acord que completa el desplegament total de l’Estatut de Gernika en dos anys. “Es garanteix la negociació i el traspàs efectiu de totes les competències pendents i en el futur les dues parts acceptem negociar sobre el reconeixement nacional d’Euskadi, la salvaguarda de competències i un sistema de garanties basat en la bilateralitat i la foralitat”, sosté Ortuzar. “Intentarem el desenvolupament màxim de les competències de l’Estatut de Gernika, però no s’ha singularitzat res respecte a la seguretat social”, rebat Montero.
Amb els vots amarrats de tots els socis, ara només grinyola una de les vàlvules de Sumar, Podem, que ha obert una consulta vinculant a la militància sobre què han de votar els seus cinc diputats al Congrés en la investidura de Sánchez. La líder de Podem, Ione Belarra, aposta pel sí, però no oculta l’enuig pel menyspreu de Yolanda Díaz. “Cap de les peticions de Podem ha estat atesa”, revela. Si Podem porta al límit el toc d’atenció i s’absté, Sánchez quedaria amb 174 sís i necessitaria la segona votació 48 hores després. La presidenta del Congrés, Francina Armengol, preveu fer el ple d’investidura dimecres i dijous, gairebé quatre mesos després del 23-J i a onze dies de vèncer la data límit.
