pacte psoe-junts per a la investidura
Un “mecanisme internacional” del PSOE i Junts buscarà un acord al conflicte
L’acord entre el PSOE i Junts compromet els de Puigdemont a votar per unanimitat a favor de la investidura de Pedro Sánchez a canvi d’iniciar una negociació amb verificació “internacional” que busqui una solució política al conflicte i en què cada part farà els seus plantejaments. El PSOE s’obre a negociar la possibilitat d’un referèndum però Junts accepta que la solució ha de ser “negociada i acordada” amb l’Estat. Més enllà de la llei d’amnistia, el pacte no és un acord polític sobre el referèndum o el reconeixement nacional de Catalunya sinó sobre què es negocia i la metodologia per fer-ho. Junts garantirà l’estabilitat del govern del PSOE i Sumar si veu avenç suficient en els acords. Els acords a què caldrà arribar hauran de respondre a les “demandes majoritàries del Parlament”, institució que representa “legítimament el poble de Catalunya”.
Tenint en compte que tots dos reconeixen discrepàncies profundes sobre la solució final al conflicte, així com desconfiances mútues, acorden un “mecanisme conjunt” i “internacional” per “acompanyar, verificar i realitzar seguiment” de tot el procés de negociació i dels acords a què s’arribi.
Comissió internacional
Per començar, el PSOE i Junts per Catalunya hauran d’acordar la “metodologia de la negociació” per tal que aquella comissió conjunta dugui a terme les converses, una comissió –en l’acord se la qualifica de “mecanisme”– que abordarà el diàleg i els acords però també les discrepàncies i les “disfuncions” en el seu desenvolupament.
Referèndum vs. Estatut
Aquesta comissió negociadora també haurà de decidir el contingut de la negociació, basat en “les aspiracions de la societat catalana” i en “les demandes de les seves institucions” pel que fa al dèficit i limitacions de l’autogovern i al reconeixement nacional. És aquí on l’acord d’investidura evidencia que és, sobretot, una metodologia de negociació perquè el PSOE i Junts expressen les reivindicacions divergents que posaran sobre la taula. Mentre que Junts defensarà un referèndum d’autodeterminació a Catalunya emparat en l’article 92 de la Constitució, el PSOE proposarà un “ampli desenvolupament” de l’Estatut del 2006 i el ple respecte a les institucions de l’autogovern i a la “singularitat institucional, cultural i lingüística de Catalunya”.
Concert vs. finançament
Pel que fa a les limitacions a l’autogovern, Junts proposarà a la taula negociadora la modificació de la llei de finançament autonòmic, la Lofca, per establir una “clàusula d’excepció per a Catalunya” que faciliti a la Generalitat la recaptació de tots els impostos que es paguen al país. El PSOE, en canvi, proposarà l’autonomia financera i l’accés de la Generalitat als mercats de crèdit. El PSOE també plantejarà un “diàleg singular” sobre l’impacte de l’actual finançament a la caixa de la Generalitat.
Presència internacional
L’acord preveu, en darrer terme, l’ampliació de la participació directa de Catalunya en les institucions europees i la resta d’organismes internacionals, sobretot en els assumptes que tenen “especial incidència en el seu territori”.
L’amnistia inclou la guerra bruta
La llei d’amnistia inclourà els responsables polítics però també els ciutadans afectats per processos o decisions judicials relacionats amb la consulta del 9-N i el referèndum de l’1-O. La llei també tindrà en compte “les conclusions” de les comissions d’investigació que es constituiran en la pròxima legislatura, que permetrien incloure en l’amnistia les persones afectades per actuacions de la lawfare, és a dir, la guerra bruta judicial. D’altra banda, tots dos partits també negociaran un pla per facilitar i promoure el retorn a Catalunya de les seus de les empreses que van marxar pel referèndum de l’1-O.