Santuari d’abelles

Si queden abelles és perquè hi ha apicultors que se’n cuiden i les protegeixen. Al Maresme un dels refugis per a aquesta espècie amenaçada és a la finca de can Parcala, on la Fundació Maresme fa una dècada que impulsa el projecte de l’aula apícola, que dona feina a persones amb diversitat funcional. En David, en Gerard i la Maria són tres usuaris de la fundació que s’encarreguen de tenir cura de les abelles i que, amb altres companys com l’Oriol, atenen els qui visiten l’aula apícola, sobretot grups d’escolars, que volen conèixer com s’ho fan per fer-se càrrec dels milions d’abelles que es refugien en aquesta finca ubicada als peus del castell de Burriac, al vessant de Cabrera de Mar. En David no perd l’oportunitat de pujar un cop més amb en Txema Magro, l’apicultor de can Parcala que li ha ensenyat a aixecar els quadres per treure la mel dels ruscs. “Amb elles m’agrada parlar-hi, amb el cap i el cor”, diu mentre m’explica que cada dia la mare, la reina, pot arribar a pondre 200 ous sense que deixin de treballar la resta dins el rusc. Li agrada explicar aquests detalls quan pugen els alumnes que els visiten, ben protegits, per veure on es refugien i elaboren la mel les abelles. “Sempre em pregunten si m’han picat”, quan alguns cops que les abelles estan tranquil·les en David les ha pogut mostrar fora del rusc, sense els guants posats. En Txema, que té una llarga experiència professional, explica com des de l’inici del projecte van detectar com les persones amb síndrome de Down, com és el cas d’en David i els seus companys, tenen un tracte especial i saben transmetre les emocions “i elles ho noten”. Això implica que, quan obren el rusc, el maneig sigui molt més tranquil. “Volem ser cuidadors d’abelles per sensibilitzar les futures generacions i la mel és testimonial”, explica aquest apicultor que va idear el projecte social de can Parcala.

L’equip i les activitats a l’aula apícola estan conduïdes per professionals amb i sense discapacitat intel·lectual que compleixen amb la tasca de donar valor a la protecció d’una espècie amenaçada, com és l’abella negra autòctona. Els 180 ruscs d’abelles estan al bosc de la finca de can Parcala, però també a Premià de Dalt i a la falda del Montseny, en uns eixams que tenen a Fogars de Montclús. L’amenaça de la vespa asiàtica, que s’acarnissa matant les abelles, s’ha escampat per tot Catalunya i s’ha convertit en la principal amenaça per al sector apícola. Al voltant dels ruscs unes trampes miren de capturar-les quan s’hi aproximen perquè un cop dins no saben com sortir.