El CGPJ es declara contra l’amnistia

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), amb majoria conservadora, ha aprovat aquest dilluns una declaració institucional contra la futura llei d’amnistia que la qualifica de “mesura d’abolició de l’estat de dret”, que “violenta la Constitució” i converteix la justícia en “una quimera”.

Fonts jurídiques informen Efe que la proposta que ha debatut el Consell en un ple extraordinari, a petició de vuit vocals conservadors, ha tirat endavant amb els vots dels impulsors de la iniciativa –Carmen Llombart, José Antonio Ballestero, Francisco Gerardo Martínez-Tristán, Juan Manuel Fernández, Juan Martínez Moya, José María Macías, Nuria Díaz i María Ángeles Carmona–, als quals s’ha sumat el vocal Wenceslao Olea, el rebuig dels cinc vocals progressistes i l’abstenció del president, Vicente Guilarte.

Les fonts asseguren que Guilarte ha traslladat als vocals que redactarà una explicació del seu vot en blanc en què evidenciarà que no està d’acord amb la iniciativa legislativa, però considera convenient esperar a la tramitació de la proposició de llei.

El vocal progressista Álvaro Cuesta, que considerava “manifestament il·legal” la proposta de declaració institucional sobre l’amnistia, no ha acudit al ple. Cuesta havia advertit prèviament que si el president del Consell, Vicente Guilarte, no desconvocava el ple, ell no hi assistiria, ja que no vol contribuir “a la indignitat i al desprestigi que vocals elegits per les Corts espanyoles l’any 2013 puguin ser tinguts per sublevats contra iniciatives del Parlament legítimament elegit el 23 de juliol de l’any 2023”.

Com a conseqüència, la proposta dels vuit vocals ja no necessitava més suports per tirar endavant, ja que es reduïa a 15 el nombre de vocals presents i amb els vots dels vuit vocals conservadors n’hi havia prou per a la seva aprovació.

Tot i això, el vocal Wenceslao Olea s’ha sumat al bloc en pactar alguns canvis en la declaració en què el CGPJ expressa “la seva intensa preocupació i desolació pel que la projectada llei d’amnistia suposa de degradació, si no d’abolició, de l’estat de dret a Espanya”.

La declaració assenyala que “no és compatible” amb el principi d’estat de dret que “els responsables polítics quedin exempts de respondre dels seus delictes davant dels tribunals, sigui quina sigui la naturalesa dels seus delictes, perquè un aspirant a president del govern pugui aconseguir el benefici personal i polític d’impedir el govern d’altres forces polítiques o, expressat pel seu revers, per poder mantenir-se al govern”.

“Això suposa degradar i convertir el nostre estat de dret en objecte de màrqueting al servei de l’interès personal que es pretén presentar, des del rebuig al pluralisme polític, com l’interès d’Espanya”, hi afegeix el text.

Els vocals han modificat el text inicial de la declaració institucional, que s’aprova sense que les Corts s’hagin dirigit al Consell per demanar la seva opinió sobre una proposició de llei, de la qual encara es desconeix el contingut en no haver-se registrat. Sobre això últim, es defensen de les crítiques dins i fora del Consell que sostenien que el CGPJ havia d’esperar a conèixer la proposició de llei per emetre la seva opinió afirmant la seva “legitimitat” per “fer-ho ara”.