Israel bombardeja ambulàncies i desplaçats
El que li mostraven els ulls li semblava incomprensible. I això se li notava en la veu. Al davant, hi tenia infants ensangonats, cossos doblegats amb formes que l’anatomia impedeix. La noia plorava desconsolada, cridant, com si de sobte no entengués res d’aquest món. Al seu voltant, milers de persones vivien el mateix estat de pànic. Els treballadors humanitaris corrien entre la multitud desesperada. Carregaven cossos petits, que els penjaven dels braços. “Han bombardejat l’hospital! És una massacre!”, deia la noia amb la veu trencada en un vídeo que va gravar. S’anava posant la mà a la boca perquè no es creia el que ella mateixa havia d’explicar: “Aquí hi ha milers de persones! Milers! Tota aquesta gent ha perdut casa seva! Jo era allà fa dos minuts, hauria pogut ser jo!”
El bombardeig d’ahir contra l’hospital Al-Shifa i contra altres equipaments mèdics de la Franja de Gaza demostra que la crueltat de l’ofensiva militar israeliana la decideixen els mateixos líders israelians, i no pas els seus patrocinadors nord-americans com s’hauria pogut pensar.
La visita de Blinken
La presència ahir a Israel del secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, no va suposar per als dirigents israelians cap impediment a l’hora de prémer el gallet i llançar míssils de precisió contra hospitals i ambulàncies.
El comboi de sis ambulàncies atacat al davant de l’hospital Al-Shifa de Gaza havia de traslladar una vintena de ferits greus cap al pas de Rafah, per tal que se’ls pogués tractar a Egipte. No van arribar a abandonar la rodalia d’Al-Shifa. Els míssils finançats per la Casa Blanca els van caure al damunt i van matar una quinzena de persones. Israel va assegurar més tard que les ambulàncies estaven sent utilitzades per Hamàs, i que membres del grup havien mort en l’atac.
Al-Shifa, com tants altres hospitals de la Franja, acull desenes de milers de persones que no tenen on amagar-se dels bombardejos. Moltes de les quals han trobat espai on refugiar-se a l’interior de la instal·lació mèdica. Moltes altres es concentren als carrers que envolten l’hospital. La misèria que els bombardejos van infligir en totes aquestes persones s’assembla a la que patien les dels hospitals Indonesi i Al-Quds, que també van rebre atacs.
Blinken aterrava a Israel demanant al primer ministre Benjamin Netanyahu que es pensés la possibilitat de fer una “pausa humanitària”. Però el líder israelià, que surt ensorrat en les enquestes i que allargarà la guerra tant temps com calgui per remuntar-les, no es deixa intimidar per una administració nord-americana que li promet suport etern faci el que faci.
Potser per això, els horrors van anar més enllà de l’hospital Al-Shifa. Al carrer Rashid, que ressegueix el Mediterrani al litoral de la ciutat de Gaza, l’acció de les forces israelianes hi va deixar una reencarnació de les pitjors imatges de l’ocupació russa a Butxa. Catorze cossos inerts, escampats per la carretera, sorpresos per la mateixa entitat militar que els exigia marxar. Catorze cossos inerts, també de dones i d’infants, sorpresos al mateix carrer que se’ls havia demanat que utilitzessin de manera segura per marxar.
Familiars dels israelians segrestats es van manifestar ahir al matí a Tel-Aviv per demanar que no hi hagi un alto el foc si no inclou l’alliberament dels seus éssers estimats. Al vespre, Netanyahu va fer la mesura decisió d’estat. La Franja de Gaza es troba sota setge i la ciutat, encerclada. L’horror continua.
