L’Audiencia Nacional obre judici per terrorisme als 12 CDR de l’Operació Judes

En plena negociació per l’amnistia, l’Audiencia Nacional ha tirat pel dret i ha acordat l’obertura de judici oral contra 12 CDR de l’Operació Judes detinguts el setembre del 2019. En concret, confirma la resolució de conclusió de sumari que ja va dictar el jutjat central d’instrucció número 6 de la pròpia Audiència Nacional el 27 d’abril, que mantenia el processament per pertinença a organització terrorista contra 12 dels 13 CDR detinguts, ja que per a un d’ells ja es va arxivar el cas fa un any i mig.

A més d’atribuir als 12 processats el delicte de pertinença a organització terrorista, a vuit d’ells també els atribueix el de tinença, dipòsit i fabricació d’explosius de caràcter terrorista. El jutge Manuel García Castellón va considerar a l’abril, tancant el sumari per segona vegada, que els investigats haurien conformat “una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l’objectiu de la qual seria el de dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats” utilitzant explosius i substàncies incendiàries fabricats per ells mateixos. El jutge va acordar processar 13 investigats, entre els quals hi ha la que va ser tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sentmenat Queralt Casoliva (CUP-Amunt), si bé va acabar arxivant el procediment contra un d’ells per problemes de salut. En la tesi que va plasmar en la seva interlocutòria de processament, el jutge argumenta que els investigats s’agrupaven presumptament a l’autoanomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una cèl·lula radical dels CDR creada per la necessitat de comptar amb un grup clandestí de màxima confiança, totalment lliurats a “la causa”, als quals se’ls va encarregar les accions més sensibles.

Ara la fiscalia i l’acusació particular hauran de redactar els escrits per acusar-los de terrorisme i des d’Alerta Solidària han lamentat que l’Audiencia Nacional “s’apunta a la cursa contra l’amnistia” amb una “resposta precipitada i sense atendre lògiques demandes de les defenses”. En un comunicat expliquen que les defenses s’oposaven al tancament de la instrucció per no disposar de les diligències del cas, que asseguren que se’ls van ocultar, tot i tenir set sentències favorables als recursos presentats.