L’ofensiva espera mentre els EUA es rearmen
Benjamin Netanyahu sap que les seves tropes tenen ganes d’acció. La incursió militar que l’exèrcit israelià va fer a la Franja de Gaza ahir a la matinada encara no és la gran operació que tot el món fa dues setmanes que espera. Però és una passa més en el camí cap a la promesa final, una ofensiva terrestre que els soldats del país esperen amb ganes per rescabalar-se dels errors comesos durant el 7 d’octubre.
Els dirigents israelians van fer saber que l’entrada militar a Gaza va ser breu, però clau per continuar preparant la futura ofensiva. L’exèrcit assegura haver matat diversos combatents de Hamàs i haver destruït instal·lacions que el grup islamista hauria pogut fer servir per atacar Israel en el futur. Com de costum, aquestes són afirmacions que no es poden comprovar perquè Israel no permet que cap observador del món tingui la possibilitat d’oferir una versió alternativa sobre el que passa a dins de l’enclavament.
L’inici de l’operació terrestre sembla esperar el vistiplau dels EUA, que continuen amb el seu procés de rearmament a la regió. La Casa Blanca sap que tant a Israel, el seu protegit, com a les seves pròpies tropes a la regió se’ls poden obrir múltiples fronts un cop l’exèrcit israelià envaeixi Gaza. I aquests fronts van més enllà del que planteja Hezbol·là des de la frontera israelianolibanesa. Durant la darrera setmana, s’ha registrat un augment en els atacs contra les bases militars nord-americanes tant a Síria, on els Estats Units tenen 900 soldats, com a l’Iraq, on en tenen 2.500. Amb l’arribada de soldats i de munició a la regió des dels Estats Units es pretén enviar un missatge dissuasiu als que es presenten com els enemics d’Occident a la regió, però també es vol augmentar la seguretat dels soldats amb passaport nord-americà.
L’altre aspecte de què Washington vol tenir cura són els segrestats. Ahir, el líder de la branca miliar de Hamàs, Abu Obeida, va comunicar que hi hauria almenys cinquanta captius que haurien mort durant els bombardejos israelians. A la resta de la Franja, les tones de plom israelià i nord-americà caigudes des del cel continuen matant civils a una gran velocitat. Alguns recomptes indiquen que les persones mortes en menys de vint dies serien ja més de 7.000, en una xifra que s’espera que continuï pujant durant les pròximes hores.
Impotents, els representants dels grans grups internacionals que defensen la dignitat humana busquen noves paraules per fer els seus comunicats. Uns comunicats que la passivitat dels governs de Biden i de Netanyahu fa estèrils. Ahir, l’OMS va declarar que la crisi humanitària a Gaza ha arribat a “proporcions catastròfiques”, i va exigir “accés sense restriccions”. Amnistia Internacional va exigir “un alto el foc immediat” per tal de “protegir la població civil i d’evitar que continuïn els actuals nivells de patiment humà a la zona”. L’aturada dels bombardejos, però, ni tan sols és motiu de debat a Israel.
