La “pausa humanitària”, el mínim comú denominador que la UE podria assolir perquè l’ajuda arribi a Gaza
El concepte proposat per l’alt representant d’Exteriors apareix a l’esborrany que negociaran els vint-i-set a la cimera de Brussel·les
El primer ministre del Regne Unit defensa “pauses específiques” en lloc de l’alto el foc
Els socis de la Unió Europea (UE) coincideixen en la necessitat d’alleujar la crisi humanitària a la Franja de Gaza però continuen sense trobar un consens sobre com fer-ho.
Els caps d’estat i de govern abordaran per primera vegada de forma presencial el conflicte al Pròxim Orient en la cimera de demà dijous i divendres a Brussel·les. Segons informa aquest dimecres l’agència Efe, l’esborrany de la cimera comunitària preveu reclamar una “pausa humanitària” Franja de Gaza, sota setge per part d’Israel, a manca de consens per exigir un alto el foc.
Al text, subjecte a canvis, els vint-i-set hi expressen una “gran preocupació pel deteriorament de la situació humanitària” a la Franja i insten a prendre les “mesures necessàries” per garantir un accés “continu, segur i sense obstacles” de l’ajuda, “inclosa una pausa humanitària”.
El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ja va apuntar dilluns que una “pausa humanitària” es podia acordar “més ràpidament” que l’alto el foc en ser un “objectiu menys ambiciós”.
Segons fonts comunitàries citades per l’ACN, es tracta d’una “discussió dura” i “no serà fàcil”, però creuen que es pot “arribar a un acord” al voltant d’aquest concepte.
I és que el concepte de “pausa humanitària” és discutit per alguns països, com Alemanya més partidaris de tenir “finestres humanitàries”.
“El que esperem de les conclusions és que hi hagi un clar suport al principi que l’ajuda humanitària ha d’arribar als qui la necessiten. La manera d’aconseguir-ho és una qüestió que encara estem negociant”, apunten les mateixes fonts.
Sí que es dona per fet que a la declaració de la cimera els 27 reiterin la seva condemna a “l’atac terrorista” de Hamàs i el seu suport al dret d’Israel a defensar-se amb respecte al dret internacional humanitari, tal com ja recollia el text consensuat el passat 15 d’octubre, una setmana després de l’esclat del conflicte. I també que tornin a demanar l’alliberament de tots els ostatges en mans de la milícia palestina, més de 200.
Els líders europeus també coincideixen en la “necessitat” d’evitar una escalada regional del conflicte i com impulsar un procés de pau que passi per la creació de dos Estats, l’israelià i el palestí.
“Pauses específiques”, en anglès
El primer ministre britànic, Rishi Sunak, també va defensar ahir “pauses específiques” però no un alto el foc. “Des del principi hem dit que el primer i més important principi és que Israel té dret a defensar-se, en base al dret internacional. El nostre suport a aquesta posició és absoluta i no ha canviat”, ha afirmat.
Sunak ha afegit que també han dit des del principi que volen que “els ciutadans britànics pugui sortir de Gaza, els ostatges siguin alliberats i que hi entri l’ajuda humanitària”. I ha reconegut que “perquè tot això passi, hi ha d’haver un entorn més segur, que per suposat requereix pauses específiques, que és diferent a un alto el foc”.
