Trencament entre Israel i Guterres
“És trist que algú amb aquesta visió sigui el líder de l’organització que va sorgir després de l’Holocaust”, deia ahir el ministre d’Afers Estrangers israelià, Eli Cohen. Ho feia al Consell de Seguretat de l’ONU, a Nova York. I es referia al secretari general de l’organisme internacional, António Guterres. El representant d’Israel a l’organisme, Gilad Erdan, apuntava en la mateixa direcció: “Els comentaris de Guterres són una justificació del terrorisme.” I va anar més enllà: “Guterres, que mostra comprensió cap a la campanya d’assassinats en massa d’infants, dones i gent gran, no és apte per dirigir l’ONU. És per això que en demano la dimissió.”
Hores abans, el secretari general de l’ONU havia fet un discurs al Consell de Seguretat. “És important reconèixer que els atacs de Hamàs no surten del no-res”, deia en referència a la massacre del passat 7 d’octubre: “El poble palestí ha estat subjecte, durant 56 anys, d’una ocupació sufocant. Ha vist com la seva terra era devorada pels assentaments i infestada per la violència; la seva economia asfixiada; la seva gent desplaçada i les seves llars enderrocades. Les seves esperances en una solució política que resolgui la seva difícil situació han anat desapareixent.”
Guterres va afegir-hi que “el patiment del poble palestí no pot justificar els atacs atroços que Hamàs va cometre”, i que “aquelles atrocitats no poden justificar el càstig col·lectiu del poble palestí”. Però el mal ja estava fet. Cohen, el ministre d’Afers Estrangers israelià, va anunciar que cancel·lava la reunió prevista amb Guterres. El trencament –o, en el millor dels casos, refredament– de les relacions entre l’ONU i Israel arriba en un mal moment. Cal recordar que Guterres va passar dies de la setmana passada a Egipte. La seva presència pretenia desbloquejar l’entrada d’ajuda humanitària cap a Gaza en quantitats mínimament significatives. Però tot un secretari general de l’ONU no va aconseguir que Israel oferís flexibilitat. Si Guterres cau en desgràcia a ulls dels dirigents israelians, caldrà veure qui ho farà.
L’ajuda, terroritzada
Israel no va permetre ahir l’entrada de camions a la franja de Gaza, després d’haver deixat que alguns hi accedissin amb comptagotes les jornades anteriors. L’ajuda que ha pogut traspassar el pas de Rafah fins ara és una porció irrisòria de la que necessita, en situació d’absència de bombardejos, la gran majoria de la població de Gaza. Dues setmanes de foc, destrucció i bloqueig medieval no fan res més que augmentar-ne la dependència. Fins a posar vides en risc.
“La situació és extremadament crítica”, explica a El Punt-Avui una font de la Mitja Lluna Roja, que gestiona l’hospital Al Quds a la ciutat de Gaza: “Els camions que han entrat per Rafah no portaven combustible [Israel no ho permet] i això suposa un problema enorme.” Un dels generadors amb què treballa l’hospital, explica la font, s’ha trencat. I només en queda un de disponible. “Si aquest altre generador fallés, seria una catàstrofe. Hi ha molta demanda: nadons en incubadores, gent en respiració assistida. No sobreviurien.”
Un cop traspassa el pas de Rafah, l’ajuda humanitària es concentra al poble de Rafah en magatzems que la UNRWA, l’agència de Nacions Unides per als refugiats palestins, té marcats amb les sigles de l’ONU. Entitats mèdiques com la Mitja Lluna Roja, que denuncien que Israel “no està respectant res”, confien que a Israel li costarà més bombardejar l’ajuda humanitària si està emmagatzemada als espais de l’ONU. “Ara el repte és traslladar aquesta ajuda cap als hospitals de la ciutat de Gaza, al nord de la franja”, diuen des de la Mitja Lluna Roja. “No sabem com podem fer-ho en condicions de seguretat tant pel que fa als vehicles com pel que fa al personal humanitari que estarà fent el moviment. Caldrà esperar a tenir llum verd, però ja sabem com estan jugant [diuen en referència a Israel], i suposem que caldrà prendre algun risc.”
Els bombardejos sobre Gaza no només continuen, sinó que Israel els ha intensificat. Només en la jornada d’ahir van morir 700 persones.
