La massacre continua sense solució a la vista

“S’escriuen el nom als braços i a les cames. Ho fan per poder ser identificats en cas de morir sota els bombardejos i que el seu cos quedi tallat a trossos. La gent es nega a ser esborrada del mapa com si res. La gent vol que la puguin identificar. Lluiten per mantenir la seva identitat. També durant la mort.” Aquestes paraules són part d’un testimoni que la gaziana Zainab al-Ghonaimy va oferir ahir mateix al diari libanès l’Orient Today. Al-Ghonaimy hi explica que “la intensitat i el vigor” dels bombardejos són tan elevats que els residents de la Franja, més de dos milions de persones, viuen en pànic. Cada segon pot ser el darrer. El més mínim soroll els espanta.

La violència israeliana contra el petit enclavament va assolir ahir nous màxims històrics. Al tancament d’aquesta edició, el nombre de persones assassinades a la Franja superava les 5.100, de les quals més de 2.000 són infants. També hi ha 1.500 persones desaparegudes sota la runa.

La matinada de dilluns, quan les víctimes mortals palestines vorejaven les 4.500 persones, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va considerar que encara es podia prémer una mica més l’accelerador. La decisió es va traduir en una pluja de míssils enmig de la negra nit contra un territori enfosquit per l’absència d’un sol minut d’electricitat al dia a causa del bloqueig total imposat per Israel. Els edificis eren únicament il·luminats per la metralla. Hi va haver míssils contra residències civils sense previ avís.

La precisió de la tecnologia de guerra israeliana va permetre als seus dirigents continuar fent advertències al personal de l’hospital al-Quds, entre altres centres mèdics, ja sigui a través de la paraula o del projectil. Múltiples míssils van caure a la rodalia de l’hospital, on hi ha més de 400 pacients i unes 12.000 persones desplaçades que no tenen on amagar-se. Les detonacions van provocar l’explosió de finestres i el pànic general. Mai es podrà saber si aquesta intimidació massiva té alguna raó que la justifiqui militarment, com ara la possible presència de combatents de Hamàs o de magatzems d’armes del grup amagats sota l’hospital. Israel no permet que el món conegui el que passa a Gaza sense que sigui la seva pròpia versió.

Netanyahu i la classe dirigent israeliana se senten protegits per Joe Biden, el president dels Estats Units, que per ara no ha alçat la veu per la mort de més de 2.000 infants palestins. El 2016, el president nord-americà, Barak Obama, i el vicepresident Biden van acordar dedicar a la fortalesa militar d’Israel 3.800 milions de dòlars cada any fins al 2026 –Israel, cal recordar, no arriba als deu milions d’habitants–. Però Biden, durant les darreres hores, estaria refredant la possibilitat d’iniciar l’ofensiva terrestre contra Gaza. Si més no, la possibilitat d’iniciar-la aviat.

De portes endins, el motiu de la Casa Blanca per voler ajornar la invasió de l’enclavament tindria a veure amb la possible reacció de Hezbol·là, en un context en què el front nord d’Israel no deixa de complicar-se. Per ara, són almenys 25 membres del partit milícia libanès els que han estat assassinats durant les hostilitats, als quals cal afegir tres civils. Al cantó israelià hi ha més de 40 municipis evacuats per por que qualsevol acció fora del guió prengui foc a la frontera.

De portes enfora, la Casa Blanca deixa clar que no dona suport a una treva. Però l’administració de Biden advoca per congelar l’ofensiva terrestre. L’objectiu: intentar obrir la finestra de la negociació i poder alliberar els més de 200 segrestats a Gaza. Ahir a la nit, de fet, la milícia palestina va alliberar dues israelianes captives més. Són Yocheved Lifshitz, de 85 anys, i Nurit Cooper, de 79. El seu alliberament arriba dos dies després que Hamàs alliberés les primeres dues segrestades, en aquell cas una mare i una filla estatunidenques. Anit, el bombardeig contra Gaza continuava per dissetè dia consecutiu.