Tèxtil més virtual

La indústria de la moda ha anat sempre lligada a la innovació. El sector s’ha espavilat a incorporar les noves tecnologies i a digitalitzar processos de traçabilitat de les peces, la producció i la creació amb nous materials, i també a incorporar eines per ser capdavanters en la promoció i venda dels productes. Gràcies a la tecnologia 3D, els teixits digitals i programes de disseny, es poden lluir peces que només existeixen al món virtual. La intel·ligència artificial és un nou aliat per als fabricants, que poden decidir combinar les passarel·les físiques amb els aparadors virtuals. Flashion és una de les plataformes ideades per l’emprenedor Jesús Johan Aponte Montero per revolucionar la indústria de la moda amb el suport de la intel·ligència artificial. “Volem donar eines a les marques per optimitzar el procés de disseny perquè en un temps reduït es puguin optimitzar les col·leccions”, explica el nou guanyador dels premis Reimagine Tèxtil que atorga el Tecnocampus de Mataró i Eurecat. Moltes de les decisions de la indústria de la moda es prenen en funció d’aquestes col·leccions que serveixen per testar si tindran sortida al mercat. “Es treballa tradicionalment fent un esbós, una fitxa tècnica i el prototipus que s’envia a la sessió fotogràfica abans de comunicar al client”, explica aquest arquitecte de professió, que el 2019 va decidir crear la seva pròpia marca de roba Mango Mortero que comercialitza on-line. Va provar a començar a treballar una part de la col·lecció amb intel·ligència artificial per veure quins eren els dissenys que més agradaven i que tenen més sortida al mercat. Explica que només amb tres mesos han multiplicat el nombre de seguidors a les xarxes socials i captat l’atenció d’un miler de sol·licituds per adquirir la roba que comercialitzen des de la pàgina web. Amb les imatges que genera la intel·ligència artificial es pot validar el mercat pels que comencen de nou però també generar milers d’idees en un temps rècord en els processos creatius d’aquelles empreses consolidades. “Es poden llençar deu o més models sota comanda que poden pagar per la web on es pot mostrar al client sense necessitat d’haver-lo fet”, explica l’impulsor de Flashion que treballa amb imatges 2D. La clau, com explica, és optimitzar els processos i decidir en quins models li surt a compte acabar fent el prototip i quins no.

Les grans marques de roba van al capdavant destinant recursos per aplicar intel·ligència artificial els departaments de disseny. No passa el mateix entre les empreses que validen el mercat, explica Jesús Johan Aponte Montero, que utilitzen poc eines com el ChatGPT. “Som en una fase inicial per trencar les barreres en una indústria molt tradicional”, explica l’emprenedor, que reconeix que la preocupació màxima és saber com afectarà això els llocs de treball. “És una eina que fins avui no pot superar les capacitats humanes i necessita que algú li doni instruccions sobre el que ha de sortir”, diu Aponte, que defensa el criteri i la professionalitat a l’hora de combinar volums i teixits “perquè tot funcioni”, aplicant aquest principi a la moda, l’arquitectura o qualsevol disciplina. “Arribarà un punt que pot ser més intel·ligent que nosaltres i per això s’ha de conèixer i fer servir er no perdre el control sobre ella”, conclou.

El fet d’estalviar en el procés creatiu, sense que s’arribin a fer els prototips de molta roba, que es supleix virtualment genera molt menys residus en una dels indústries ambientalment més contaminants. “S’ha de canviar el model obsolet produint nombroses col·leccions i passar a fer-ho virtual ajustar el que la gent està disposada a pagar”, apunta l’impulsor de Flashion.