Creix el temor a una extensió del conflicte
La tensió traspassa Israel i Gaza i s’estén al Líban i Síria
Els territoris fronterers amb Israel viuen un dels moments més complicats des de fa dècades
L’intercanvi de foc entre l’exèrcit israelià i la milícia xiïta libanesa Hezbol·là s’ha convertit gairebé en constant
Després de més de dues setmanes d’atacs creuats, la frontera entre el Líban i Israel s’assembla més a un front de guerra que a una mera línia de contacte amb xocs esporàdics, mentre creixen els temors al fet que la guerra de Gaza s’estengui a la regió, informa l’agència Efe. Concretament, al territori libanès i a Síria, on també la tensió ha anat en augment en els darrers dies. Des de l’esclat de la violència fronterera, el 8 d’octubre passat, el balanç total de víctimes mortals en el sud del Líban s’eleva ja a més d’una trentena, informa Efe. Molts països occidentals, entre ells els EUA, han avisat als seus nacionals que surtin del Líban com més aviat millor a causa de la inseguretat.
En els últims dies, el nivell de tensió bèl·lica s’ha anat incrementant gradualment fins a convertir-se en un intercanvi d’atacs gairebé constant a través de la línia divisòria, amb llançaments de míssils d’Hezbol·là contra tancs i posicions militars israelianes, i foc artilleria israeliana contra zones geogràfiques cada cop més àmplies del sud del Líban. El moviment xiïta ha començat a usar míssils teledirigits diverses vegades al dia, un tipus de projectils d’ús limitat durant la guerra lliurada entre les parts en 2006, mentre que l’exèrcit israelià ha estat llançant bombardejos de drons, segons han confirmat les autoritats israelianes.
Israel ha ordenat diverses evacuacions de comunitats de la zona, l’última de les quals aquest diumenge al matí, informa l’agència Efe. Les autoritats israelianes van ordenar l’evacuació de catorze comunitats septentrionals pròximes a la frontera amb el Líban, d’on ja havien estat desallotjades vint-i-vuit amb un total de 20.000 habitants i de la ciutat de Kyriat Shemona, a deu quilòmetres i amb de 23.000 residents.
La majoria d’experts, explica Efe, coincideixen que l’intercanvi de foc s’adhereix encara a les anomenades “normes de combat”, que tots dos bàndols semblen anar actualitzant a nous barems a mesura que puja la tensió per intentar d’evitar una escalada de massa envergadura.
Netanyahu avisa
Un dels portaveus de les forces israelianes Jonathan Conricus va confirmar diumenge que Hezbol·là ha estat “escalant la situació” amb foc “massiu antitancs”, coets i intents d’infiltració; defensant que la resposta del seu costat ha estat fins al moment “mesura” i “tàctica”.
Enmig d’una pujada general del to, el portaveu va alertar que el moviment xiïta “està jugant a un joc molt, molt perillós” i va demanar a l’Estat libanès que es plantegi si està disposat a posar en risc “el que queda de la seva prosperitat i sobirania” pels “terroristes” de Gaza. I el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha advertit el Líban d’una guerra “devastadora” si Hezbol·là decideix entrar en ferm en el conflicte.
El primer ministre libanès, Najib Mikati, per la seva banda, insisteix que no volen un conflicte i en què estan mantenint contactes per contenir la situació, conscients que el país es troba en hores molt baixes amb una greu crisi econòmica i sense un cap d’Estat. No obstant això, tothom al Líban sap que la decisió no està en mans de l’Estat, sinó del moviment liderat pel clergue Hassan Nasrala, que fa disset anys ja va lliurar una guerra contra Israel sense participació activa de l’Exèrcit libanès.
Mentrestant, Hezbol·là continua utilitzant la incertesa com a arma i ha evitat aclarir quin és el seu pla o on ha traçat les seves línies vermelles. Nasrala, habituat a oferir llargs discursos televisats des de la seva ubicació desconeguda, a vegades fins a diverses vegades en una mateixa setmana, manté un silenci absolut des de l’esclat de la violència fronterera fa ja dues setmanes.
“Eix de la resistència”
Si han parlat amb una certa ambigüitat, diu Efe, altres líders del grup, com el seu número dos Naim Qassem, que diumenge va reconèixer la seva predisposició a intervenir en la guerra de Gaza si una cosa “així ho exigeix” i va clamar que “la invasió terrestre israeliana a Gaza serà un cementiri per a l’enemic”.
L’entrada de les forces d’Israel a la Franja és una de les línies vermelles que els analistes creuen podria haver-se marcat Hezbol·là, part d’una aliança informal encapçalada per l’Iran i que inclou milícies iraquianes, Síria o els hutis del Iemen. Molts temen que aquesta aliança, autoanomenada “Eix de la Resistència”, iniciï una resposta conjunta no sols des del sud del Líban, sinó també des de Síria, per a prevenir la desaparició del seu aliat Hamàs quan l’Exèrcit israelià compleixi amb la seva amenaça d’entrar a Gaza amb la intenció d’eliminar-ho per complet.
En paral·lel, activistes locals han informat, informa l’agència Efe, que les milícies iranianes i proiranianes ja estan reforçant la seva presència en el sud i est de Síria, mentre que grups afins iraquians han llançat en els últims dies alguns atacs contra objectius nord-americans en aquest país i a l’Iraq.
