Presenten la primera querella pel treball esclau durant el franquisme
Familiars de dotze presoners republicans demanen que la justícia espanyola investigui aquests crims contra la humanitat
Recorden que, d’acord amb el dret internacional, la Llei d’Amnistia de 1977 no ho pot impedir
Més de 2.300 presoners republicans van ser forçats a treballar durant dos anys, del juliol de 1939 al juny de 1941, en condicions laborals i de vida d’extrema gravetat i crueltat en la construcció d’una carretera de muntanya entre les valls de Roncal i Salazar, a Navarra.
Dotze familiars d’aquests represaliats han interposat aquest divendres la primera querella col·lectiva per treball esclau durant el franquisme presentada a l’Estat espanyol. El portaveu dels querellants i fill d’un dels presos, Balen Esteban, ho ha anunciat aquest matí en una roda de premsa a Pamplona, després de presentar la querella al jutjat d’Aoiz-Navarra.
Amb aquesta querella busquen que l’Estat espanyol reconegui que es va produir un crim contra la humanitat i que es repari el deute pendent amb els milers de persones que van haver de fer treball esclau. Volen aconseguir així que aquestes “violacions flagrants de drets humans no es puguin tornar a repetir”.
Esteban ha subratllat les dures condicions que patien els presoners a l’espai concentracionari Igal-Vidángoz-Roncal, amb jornades laborals llarguíssimes i extenuants sota condicions climatològiques penoses, sense roba ni calçat adequats, fam, càstigs freqüents i greus malalties, per les quals van morir alguns d’ells. A això cal afegir-hi el patiment psicològic i l’ansietat derivada de l’aïllament total respecte dels seus familiars, ja que ni tan sols no podien rebre visites.
Ana Barrena, representant de l’associació Memoriaren Bideak, que s’ha afegit a la querella, ha afegit que els presos van viure amuntegats en edificis abandonats, tendes de campanya o barracons de fusta sota temperatures extremes i en un règim disciplinari que incloïa “agressions físiques, pallisses, treball addicional i la possibilitat d’execucions immediates”.
La iniciativa ha estat impulsada per la Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina (CEAQUA). El portaveu d’aquesta entitat, Sabino Cuadra Lasarte, ha destacat que la querella s’ha presentat quan fa just un any que es va entrar en vigor la Llei de Memòria Democràtica, i ha desitjat que aquesta norma permeti a tots els familiars “obtenir la veritat, justícia i reparació que els seus predecessors no van poder aconseguir”, i acabar així amb “l’oblit i la impunitat que s’arrossega fa més de 40 anys”.
De fet, confia que aquesta primera querella obri el camí a noves iniciatives relacionades amb el treball esclau que va afectar centenars de milers de persones durant la guerra i la postguerra.
L’advocat coordinador de la querella, Jacinto Lara Bonilla, ha assegurat que els fets denunciats constitueixen “crims de dret internacional” perquè ofenen a la comunitat internacional en el seu conjunt. El lletrat ha concretat que es tracta de “crims de guerra”, tot i que també es poden qualificar com a “crims contra la humanitat” pel fet de sotmetre presoners de guerra a treballs forçats una vegada acabat el conflicte.
Lara ha assenyalat que la Llei d’Amnistia de 1977 no pot impedir que aquests crims siguin investigats perquè són “imprescriptibles”. A més, ha recordat que en el moment en què es van cometre existia un “costum internacional de caràcter obligatori” per a tots els Estats que prohibia aquestes pràctiques “inhumanes i denigrants” amb els presoners.
No obstant, ha reconegut que el recorregut de la querella és “incert” i l’experiència els fa ser “prudents”. “Esperem que s’admeti a tràmit perquè aquí no es tracta només d’un afer judicial, sinó també polític, i l’Estat espanyol sempre ha tractat aquest assumpte de la mateixa manera”, ha afegit.