El Reina Sofia de composició premia la gosadia de Javier Quislant

“Una cosa és que a mi m’agradin Vivaldi o Rossini però, per què fer un tipus de composició que ja està feta i molt ben feta? Fer el que saps que segur que agradarà al públic és fàcil, el que és complicat és fer el que tu creus que has de fer com a autor”. Aquesta és la gosadia que enarbobora el compositor bilbaí Javier Quislant (Bilbao, 1984) i la que enguany ha merescut el premi Reina Sofia de composició musical per la seva obra original Unda maris, que en llatí significa “onada del mar” i que s’inspira en els versos de l’Eneida de Virgili en els quals es descriu el procés de creació d’una onada. El guardó concedit per la Fundació Ferrer-Salat ha distingit un compositor molt lligat des del 2007 a Barcelona, on es va formar musicalment dels 23 als 27 anys estudiant el Grau Superior en Composició amb Agustí Charles a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMuC) i rebent també classes i consells dels compositors Mauricio Sotelo i Aureliano Cattaneo. El Reina Sofia de composició, el premi millor dotat d’Europa amb 100.000 euros, arriba a la 40a edició des que el 1983 va distingir el tarragoní Joan Guijoan (Riudoms, 1931-Barcelona, 2019) per l’obra Trama.

Quislant va viure ahir al vespre l’estrena absoluta de la seva Unda maris al Teatre Monumental de Madrid per l’Orquestra Simfònica i el Cor de RTVE, sota la direcció de Cristoph König, i en el marc d’un programa que incloïa la Fantasia coral, Op. 80 de Beethoven i la Simfonia número 3, en La menor, Op. 44 de Sergei Rakhmàninov. La pianista donostiarra Judith Jáuregui, a més, va commoure el públic amb la interpretació d’Escenes d’infants, de Frederic Mompou.

Quislant relata amb humor que va rebre la notícia del premi quan pedalava ascendint en bicicleta un port a cent quilòmetres de casa i que ja no es va treure el guardó del cap durant tot el descens fins que va poder compartir l’anunci amb la seva parella, que també és compositora. En aquesta edició, el jurat està compost per Yann Robin, Sewrgio Blardony, Nuria Núñez Hierro, Jesús Rueda i presidit per Philippe Hurel.

Després de rebre la primera formació musical de piano i teoria de la música al Conservatori Juan Crisóstomo de Arriaga de Bilbao amb Agustín Vergara, Olatz Ayastui i Carmen Calzada, Quislant canviava el seu Bilbao natal per Barcelona, on es va impregnar de tota l’oferta musical. “El meu temps a Barcelona em va marcar moltíssim, tan per l’obertura mental com per professors com ara Agustí Charles i Mauricio Sotelo, tenir-hi el Liceu, el Palau, l’Auditori... Tenir tot aquest ventall a l’abast i les opcions de col·laboracions que se m’obrien em va marcar moltíssim”, relata. El 2011, però, canviava la capital catalana per un país que respira viu la música a flor de pell, Àustria, i s’estableix a Graz, on estudia amb el compositor Beat Furreren a la Universität für Musik und Darstellende Kunst Graz i els màsters en composició musical i en composició de teatre musical, acabant-los amb honors. Es dona la circumstància que Quislant és descendent de Manuel Quislant, un dels fundadors de la SGAE i que va treballar amb Ruperto Chapí.

En la seva al·locució ahir al Teatre Monumentral de Madrid durant l’entrega del guardó a Quislant, el president de la Fundació de Música Ferrer-Salat, Sergi Ferrer-Salat, va destacar la tasca de “filantropia transformadora” com a eina per lluitar contra l’exclusió social i en favor d’una societat més equitativa i va posar en valor l’acord amb la Jove Orquestra (JONDE) que inclou un programa de 30 beques per a la primera edició 2023-2024, amb una aportació de 8.000 euros per a cada jove talent, que es poden sol·licitar fins al 27 de octubre de 2023. “Si la música estigués més arrelada en totes les capes de les societats viuríem un mon menys convuls”, sentencia Sergi Ferrer-Salat.