Avancen tot i veure’s lluny

Eppur si muove. Galileu i la llegenda de la seva frase –‘i, no obstant això, es mou’– suposadament murmurada en l’abjuració a la qual va ser forçat pels inquisidors de l’Església catòlica el 1633 –el viatger i escriptor Giuseppe Baretti és el culpable de l’atribució– no van ser invocats ahir al Congrés. I, no obstant això, el sistema copernicà sobre el qual el president Pedro Sánchez fa pivotar la governabilitat després de les eleccions del 23 de juliol es mou i incorpora nous estels a l’òrbita. En l’últim dia d’exploració pública de l’entesa amb els portaveus abans que tots els equips negociadors es bunqueritzin definitivament, el president espanyol –amb l’afegit del secretari d’organització del PSOE, el navarrès Santos Cerdán, i del ministre de Presidència, Félix Bolaños (aquest últim, incorporat a la reunió quan les càmeres s’havien esfumat)– es va reunir ahir amb la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, amb el salt qualitatiu de necessitar els seus vots per a la investidura, com ja va passar –i va obtenir– en la moció de censura del juny del 2018. Vuitanta minuts de reunió al Congrés entre Sánchez i Nogueras van servir per acreditar que la negociació avança i que això és compatible amb la sensació de llunyania, tot i que cada dia la data límit del 27 de novembre per evitar noves eleccions és més a prop. “Avui continuem lluny. Lluny d’aquest compromís històric. Si es tracta de fer el que s’ha fet en els últims quatre anys, aleshores no són els vots de Junts els que busquen. No som aquí per fer el que s’ha fet els últims quatre anys, perquè s’ha demostrat que no ha funcionat”, va solemnitzar Nogueras en una declaració sense preguntes al pati del Congrés deliberadament breu per no entrar en detalls. El segon gir copernicà era la fotografia històrica del president espanyol encaixant mans amb la portaveu d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua, en una villa y corte on la dreta i la ultradreta celebren el Dia de la Hispanitat, el 12-O, corejant davant Felip VI el nom de l’etarra Francisco Javier García Gaztelu –l’assassí dels regidors del PP Gregorio Ordóñez i Miguel Ángel Blanco– gràcies a la banda sonora ofensiva amb les víctimes del “¡Que te vote Txapote!”.

Si bé Oriol Junqueras ha tingut la deferència de Sánchez de rebre una trucada telefònica i parlar-hi 38 minuts i Toni Comín ha exigit el mateix tracte formal per a Junts –“el PSOE s’equivocarà molt si en les formes dona un tracte diferent del que donarà a d’altres”, ha dit–, fonts negociadores de Junts aclareixen que ni l’exiliat Carles Puigdemont ni l’expres Jordi Turull exigeixen cap trucada que assimili el seu tracte al del líder d’ERC. “No necessitem espectacles, ni escenes ni suar. Nosaltres fem política i busquem l’amnistia”, avisen fonts de Junts tot al·ludint a la frase del republicà Gabriel Rufián segons la qual “el vot d’ERC s’ha de suar partit a partit”.

En un moment en què es debat la lletra petita de la literalitat de l’amnistia i alhora l’abast de la seva exposició de motius –l’apartat no té valor jurídic, però sí simbòlic– per no incomodar innecessàriament els reprimits per l’1-O del 2017, la portaveu de Junts al Congrés va advertir que no havia acudit a veure Sánchez per escoltar els límits de res, sinó ben al contrari. “No veníem a escoltar les condicions del PSOE perquè Junts li doni aquest suport. Precisament hem vingut a fer el contrari i per això hem entregat la transcripció de la conferència que el president Puigdemont va fer el 5 de setembre a Brussel·les”, va dir. “Serem curosos i seguirem la línia que marca el partit i la que seguim fa setmanes: no comentar res. Volem posar el focus en el fet que som en un moment transcendent, en un moment extraordinari, i nosaltres no entrarem en el joc dels titulars i les filtracions; per fer això, ja n’hi ha d’altres”, reblava. Si des de la investidura fracassada del popular Alberto Núñez Feijóo –amb el sí involuntari d’Eduard Pujol (Junts)– la discreció era total, els equips negociadors integrats per Puigdemont, Turull i Nogueras i els socialistes Sánchez, Bolaños i Santos Cerdán –l’alineació inicial és la que ha forjat complicitats des de l’acord del 17 d’agost per elegir Francina Armengol de presidenta del Congrés i des de llavors és la que es manté intacta– s’imposen ara extremar la bunquerització.

La por de les paraules i de dir-ne més del compte i ser-ne presoner si un accident no desitjat porta a la repetició d’eleccions el 14 de gener és tan transversal entre els negociadors que ahir, significativament, el PSOE va evitar fer comparèixer Patxi López –sí que ho havia fet per valorar les cites amb Rufián (ERC) i Aitor Esteban (PNB)– i va preferir un comunicat en què subratllava que avança “tenint com a suport el marc constitucional en tot moment”. De la mateixa manera, EH Bildu es refugiava en una nota per no desviar l’atenció del triomf icònic de la fotografia que assenta la pau basca. Els silencis, en una negociació, també es pacten.