Míssils contra ambulàncies abans de l’ofensiva terrestre
“Simplement s’ha plantat al davant del cotxe i m’ha apuntat amb la pistola. M’apuntava mentre em preguntava que què feia aquí. Jo li he dit que aquest és el meu país.” La macabra anècdota l’explica el Kareem, un taxista palestí de la Cisjordània ocupada. L’assalt l’ha patit una estona abans de relatar-lo en declaracions a El Punt Avui. Ho fa mentre busca el següent passatger al checkpoint de Qalàndia, un pas fronterer que connecta –o divideix, segons com es miri– el Jerusalem palestí de la resta de territori palestí de Cisjordània. En Kareem diu que està preocupat perquè alguns dels israelians que colonitzen el territori estan més bel·ligerants que de costum, tot i que admet que no és la primera vegada que pateix un assalt similar.
La guerra oberta entre Israel i les milícies de la franja de Gaza reclou durant les darreres hores bona part del dolor i de les morts a dins del mur de l’enclavament mediterrani, però la tensió s’escampa entre la totalitat de la Palestina històrica. A Cisjordània, només des de dissabte, hi han mort assassinats vint-i-set palestins. Alguns, a mans de l’exèrcit israelià. D’altres, incloent-hi menors, a mans de civils israelians que terroritzen palestins legitimats pel suport del seu estat.
Govern d’emergència
Mentre els palestins de Cisjordània van caient sense que les seves morts transcendeixin a les notícies, els líders de la classe política israeliana continuen organitzant-se per a una guerra que serà llarga i que ara com ara ha costat la vida a 1.200 israelians. Segons algunes fonts, el primer ministre, Benjamin Netanyahu, va acordar ahir la formació d’un govern d’emergència juntament amb Benny Gantz, antic arxienemic electoral seu i també antic ministre de Defensa. En l’executiu de guerra participaran antics líders de l’exèrcit israelià, així com de Yoav Gallant, actual ministre de Defensa i autor, dilluns, de frases que opinadors d’arreu del món han considerat genocides: “Els deixarem sense menjar; ens estem enfrontant a animals humans.”
La preparació als despatxos avança en paral·lel a la de les casernes militars. Els més de 300.000 reservistes mobilitzats, molts des de l’estranger, tenen a l’horitzó la que podria ser la primera ofensiva terrestre des de 2014. Recuperar les vora 150 persones segrestades a dins de la franja estalviaria a Israel les condicions de Hamas per a l’entrega dels captius, que es basen en l’alliberament de milers de presos polítics palestins –i per la humiliació que patirien les autoritats israelianes.
Gaza queda sense llum
Els “animals humans”, com els anomena el responsable de la seguretat israeliana, no veuen l’hora que els bombardejos s’acabin. “No puc entendre el que està passant”, escriu la Nedaa de matinada en declaracions a El Punt Avui: “Tot es deteriora a gran velocitat. Els bombardejos terrorífics i indiscriminats estan per tot arreu. No hi ha lloc segur.” Diversos membres del govern israelià han aconsellat a la població de Gaza, que s’ha quedat a les fosques i sense subministrament elèctric, que abandonin el territori i marxin a Egipte. Un consell que fan mentre saben que la població de Gaza no pot moure’s d’allà on és. La Nedaa ho confirma. I ho lamenta: “Aquesta és l’experiència més difícil de la meva vida.”
L’ONU va fer saber ahir que onze treballadors de l’organització internacional han mort sota els bombardejos contra Gaza. No són els únics treballadors humanitaris a morir. Grups humanitaris van informar ahir a El Punt Avui que Israel estava bombardejant ambulàncies que tenien llum verda per adreçar-se al camp de refugiats de Jabaliya, on els míssils han caigut repetidament durant els darrers dies. Quatre paramèdics van morir ahir a causa d’aquests atacs. Uns atacs que les màximes autoritats occidentals financen i avalen.