Rebuig judicial a investigar tortures del franquisme

Ni amb la nova llei de memòria democràtica, ni amb la fiscalia pronunciant-s’hi a favor. La investigació dels crims comesos per la policia franquista continuen sent un terreny prohibit als jutjats de Barcelona, on s’acaba de rebutjar un nou cas.

En concret ha estat la jutgessa del jutjat d’instrucció número 18 la que s’ha pronunciat en contra de l’admissió de la querella presentada per Carles Vallejo demanant investigar per un delicte de lesa humanitat les tortures que va patir a la prefectura superior de policia de Via Laietana els anys 1970 i 1971.

L’argumentari de la jutgessa, Carmen García Martínez, torna al clàssic parapet legal que han bastit, fins ara, els jutges que s’han pronunciat en contra d’investigar querelles contra els botxins del franquisme. Per un costat la prescripció dels fets, el principi que una llei no es pot aplicar de manera retroactiva en perjudici d’una persona i la llei d’amnistia del 1977.

Aquest no és el primer supòsit d’inadmissió en un jutjat de Barcelona. Entre d’altres, hi va haver la negativa a investigar Carlos Rey, redactor de la condemna a mort de Salvador Puig Antich, el 1973, esgrimint els mateixos motius jurídics, supòsit que se cita en la resolució del jutjat d’instrucció número 18.

Aquesta decisió de la jutgessa ha sorprès perquè en el seu dia la fiscalia de Barcelona es va pronunciar en favor dels interessos del querellant demanant que s’obrís una investigació. També ha sorprès perquè a la ciutat de Madrid sí que s’ha obert una causa per uns fets idèntics en el cas de les tortures patides per Julio Pacheco, que ja ha declarat.

En l’argumentari per justificar l’arxiu, la magistrada recorda una sentència del Tribunal Suprem on s’argumenta que la investigació sobre el període franquista correspon a historiadors i no a jutges. Quan entra en l’anàlisi detallada de què suposa la nova llei de memòria democràtica, la jutgessa sosté que només introdueix el dret de les víctimes al fet que s’investigui sobre fets passats, però en cap cas parla d’una investigació penal. La magistrada sosté que la llei de memòria democràtica no deroga la d’amnistia del 1977.

El signant de la querella, Carles Vallejo, i una de les advocades, Sònia Olivella, ja han anunciat la seva intenció de presentar batalla legal amb un recurs a l’arxiu de la querella. El primer pas serà l’Audiència de Barcelona i hi ha intenció d’arribar fins al Constitucional, si cal. La fiscalia, al seu torm, seguirà el mateix camí i també presentarà el consegüent recurs.

Al marge dels recursos, Vallejo i Olivella coincideixen a demanar que el legislador introdueixi una modificació o derogui del tot la llei d’amnistia del 1977, així com la modificació necessària en el Codi Penal i que es ratifiqui el tractat internacional sobre el delicte de lesa humanitat.

El Departament de Justícia, personat en el cas, també ha anunciat la seva decisió de presentar recurs a l’arxiu dictat per la jutgessa del jutjat d’instrucció número 18. La consellera, Gemma Ubasart, sosté que amb la nova llei “es consolida” un escenari que ha de fer possible investigacions judicials sobre aquests fets.

Les entitats memorialistes també han anunciat que continuaran presentant querelles i la següent serà la dels germans Ferrándiz, dos comunistes detinguts el 1971 a Barcelona i torturats a Via Laietana.