La crònica
Israel tanca la guerra a Gaza
“Potser aquesta vegada no sobreviurem.” És un missatge habitual entre els habitants de la franja de Gaza aquests dies. La desesperació per sortir de la franja a través de l’únic pas que podria estar disponible, el que connecta l’enclavament amb l’Egipte, propicia acumulacions de persones que voldrien deixar enrere una ruleta infernal en què no saben quan els tocarà a ells. La seva fugida té motiu. El portaveu de l’exèrcit israelià va declarar ahir que el focus de la seva ofensiva contra Gaza no és apuntar contra objectius específics, sinó “anar a fer mal”.
Això, a Gaza, ho noten. Al camp de refugiats de Jabaliya, on s’acumulen milers de persones que acostumaven a viure al sud d’Israel, els veïns es trobaven per plorar sense consol. Els equips de salvament havien tret els cossos sense vida d’una família de catorze persones després que un exèrcit capaç de projectar els míssils al mil·límetre enderroqués un edifici residencial de sis plantes. A Jabaliya acumulaven hores de dolor. El dia abans, unasèrie anterior de bombardejos havia llevat la vida a cinquanta persones.
Les bombes israelianes, que són part de l’armament israelià que la Casa Blanca patrocina amb donacions anuals de milers de milions d’euros, han llevat la vida a 140 infants des del dissabte. La xifra, un cop hagin trobat la resta de cossos que queden sota la runa, augmentarà. Com ho farà també la de víctimes absolutes, que ara per ara supera els 830 palestins morts.
Mentre l’ofensiva aèria no cessa, Israel continua acumulant reservistes. Es calcula que n’ha mobilitzat 300.000. Tot i que les autoritats no han fet saber a què els destinaran, a l’imaginari israelià es fa forta la idea d’una invasió terrestre a Gaza. L’anterior operació d’aquesta mena, el 2014, va allargar-se durant dos mesos i va treure la vida hi van morir més de 2.200 persones, la majoria civils palestins.
Els familiars de les persones segrestades a la franja de Gaza també es mobilitzen. Ahir, en una conferència a Tel Aviv, es van unir per exigir acció a les autoritats d’Israel. “El dissabte al matí vam perdre el contacte amb la meva mare i no n’hem sabut res des d’aleshores, així que assumim que està segrestada a Gaza”, diu Carmel Neta en declaracions a El Punt Avui. “Quan el dissabte al matí vaig despertar-me i vaig entendre el que estava passant, vaig trucar-li per telèfon. Quan els terroristes van entrar a l’habitació, jo estava en línia amb ella. Vaig sentir els crits.”
Neta plora mentre mostra una fotografia de la seva mare. “Aquí apareix a l’habitació on era quan jo parlava per telèfon amb ella”, explica dolgut. Assegura que el govern israelià no s’ha posat en contacte amb ell i diu que a les famílies de les desaparegudes no els pertoca valorar què és el que el govern ha de fer per rescatar les persones segrestades. L’únic que demana a les autoritats és acció, i l’únic que ell vol és la seva mare.
La contínua troballa de cossos i la presència d’alguns combats a territori israelià continuen incrementant la xifra de víctimes israelianes, que alguns càlculs posaven per damunt de les 1.000 ahir al vespre. La Dikla, una mare de quatre criatures i ciutadana desplaçada a Tel Aviv després de fugir del moixav on viu al sud d’Israel, té diversos familiars que s’han unit a l’exèrcit com a reservistes. “Espero que puguin tornar aviat, però no abans que els eliminin”, diu a El Punt Avui. “Si cal, que destrossin casa meva en la batalla, ja que queda molt a prop de la frontera. Els anys passen i sempre estem en la mateixa situació. Però ara, no hi ha marxa enrere.”