Renfe i Adif només han invertit a Catalunya la meitat del pressupostat des del 2010
Dels 7.339 milions previstos només n’han arribat 3.639
La Generalitat crearà un cos específic d’acció exterior i relacions amb la UE
L’anàlisi que el govern ha fet sobre l’execució de les inversions pressupostades per Renfe i Adif al servei de Rodalies de Catalunya ha constatat que des del 2010 el govern espanyol ha deixat d’invertir 3.639 milions d’euros, la meitat dels 7.339 milions que constaven als pressupostos generals de l’Estat per a totes dues empreses al llarg d’aquells anys.
A més, del total d’inversions de l’Estat sense executar des del 2013 a Catalunya, un 72% corresponen a aquest servei. Des d’aquell any, l’Estat ha deixat sense executar 4.398 milions d’euros que estaven pressuposats a Catalunya dels quals 3.199 milions corresponien a les inversions ferroviàries. Aquesta comparativa és es fa a partir de l’any 2013 perquè només a partir d’aquell any la Intervenció General de l’Estat (IGAE) ha publicat dades homogènies d’execució del pressupost de tot el seu sector públic a Catalunya.
“Com més dades sabem, més gran és la magnitud de la tragèdia”, ha declarat la consellera de la presidència, Laura Vilagrà, durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu d’aquest dimarts. Vilagrà ha afegit que el 2021 les xifres van ser “flagrants” i “insultants”, ja que només es va invertir en Rodalies un 19% del previst.
“Encara no s’han fet públiques les xifres del pressupost del 2022 –ha recordat la consellera– però ja ens vaticinen uns resultats vergonyosos”. Vilagrà ha contrastat el dèficit inversor a Catalunya amb l’execució del 122% que s’ha produït en aquest capítol a la Comunitat de Madrid. “Demanem explicacions perquè els milions que no han arribat denoten la deixadesa amb què el govern espanyol tracta Catalunya”, malgrat “els cants de sirena” que puguin arribar des de la capital espanyola.
La responsable de Presidència ha recordat també que la setmana passada ja es va fer públic que entre els mesos de gener i agost només hi ha hagut 44 dies lliures de problemes importants en el servei de Rodalies i que s’hi han comptabilitzat 831 incidències en total.
A més d’apuntar que el president Aragonès ja va anunciar durant l’última sessió de control un ple monogràfic per abordar el tema, Vilagrà ha fet referència a les paraules del primer secretari del PSC, Salvador Illa, que va retreure a la Generalitat que “no insisteix prou” en aquest tema. “Insistim cada dia que cal invertir el que està compromès”, ha subratllat la consellera, que ha denunciat que “els deures amb Catalunya no es fan”. Per aquest motiu ha tornat a reclamar per “imprescindible i urgent”, el traspàs integral del servei de Rodalies. Altrament, ha alertat, i com que aquest tema està inclòs en la negociació sobre la investidura del líder socialista, Pedro Sánchez, si no es compleix “i el govern i el PSOE no s’esforcen”, aquest incompliment “serà una complicació que allunyarà aquesta investidura”.
En aquest sentit, Vilagrà ha especificat que la Generalitat reclama el traspàs integral, “que inclou recursos i infraestructures, i no pas un traspàs enverinat que és el que s’ha plantejat fins ara, amb la simple gestió dels horaris”.
Cos d’acció exterior
Per la seva banda, en la mateixa roda de premsa, la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, ha explicat que el govern ha aprovat crear un cos específic d’acció exterior i relacions amb la UE, que estarà integrat per personal especialitzat en l’àmbit de les relacions internacionals, i que s’encarregarà de consolidar i desplegar l’acció exterior del govern. Concretament, el govern ha aprovat l’avantprojecte de llei per crear aquest cos, proposta que ara caldrà tramitar al Parlament de Catalunya.
Amb aquest “pas endavant”, segons Serret, l’administració catalana disposarà ara de les eines per definir els requisits professionals que diferencien el personal encarregat d’implementar l’acció exterior del govern, que és “una prioritat irrenunciable” de l’executiu, ha recalcat.
Segons la consellera, amb aquest cos permetrà “retenir i captar talent en aquestes perfils que puguin garantir l’accés de Catalunya al món”. El nou cos, del qual no se n’ha especificat ni el nombre de persones que el formaran ni el cost del seu manteniment, no sols abastarà el Departament d’Acció Exterior, sinó que els seus integrants seran presents en els diferents departaments del govern “perquè l’acció exterior és transversal”. Alhora, facilitarà la creació d’“una carrera professional per a questes competències i perfils i dinamitzar la formació i la posada en valor de professionals en relacions internacionals a la Generalitat”.
Serret ha avançat que el govern buscarà el consens entre els grups parlamentaris, i que ja ha contactat amb diferents actors, com ara els sindicats de funció pública o els col·legis professionals i que els primers a incorporar-se al cos seran de caràcter intern, és a dir, professionals que ja treballen en aquest àmbit dins de l’administració.