Terror a Israel i a la Franja de Gaza
L’atac de Hamas contra Israel pot tenir una resposta de legítima defensa, això sí, tal com ha indicat la Unió Europea necessàriament emmarcada en les regles del dret internacional. Però de moment el bloqueig total i els bombardejos de l’exèrcit israelià contra la Franja de Gaza, d’on va partir l’atac dels milicians palestins, ha castigat indiscriminadament la població civil. És a dir, apliquen la barbàrie en resposta a la barbàrie. El cap de setmana el món sencer va contemplar unes imatges aterridores de combatents palestins acarnissats contra la població civil israeliana indefensa; ara estem pendents de què ens queda per veure, sobretot tenint en compte que l’executiu liderat per Benjamin Netanyahu parla obertament de revenja. Mentrestant continua el ball de xifres sobre la quantitat de persones segrestades per Hamas, una de les claus d’aquesta escalada: l’existència d’un centenar llarg d’ostatges, molts nens, dones i ancians, que sens dubte intentaràn utilitzar de moneda de canvi o d’escuts humans. Amenaçant fins i tot de retransmetre’n l’execució per les xarxes si Israel manté els bombardejos sense previ avís. L’agosarada incursió palestina des de la Franja de Gaza ha deixat al descobert importants deficiències en els serveis secrets d’un dels països més protegits del món, que s’ha afanyat a mobilitzar els seus reservistes per respondre amb contundència. Per això el govern israelià no tan sols reivindica el seu dret a la defensa, sinó que deixa entreveure que aquesta vegada es pot plantejar la conquesta integral de la Franja i la desfeta total de Hamas, l’organització armada que en té el control, per damunt fins i tot de l’Autoritat Nacional Palestina. Però aquest és un objectiu molt ambiciós que no solament pot comportar un sagnant balanç en més vides innocents, sinó que també pot contribuir a desestabilitzar encara més la zona, qui sap si fins a un punt de no retorn En qualsevol cas, la situació de terror viscuda aquests darrers dies no es pot desconnectar d’un conflicte iniciat setanta anys enrere, quan les Nacions Unides van autoritzar la creació de l’estat d’Israel sense el suficient consens. Toca lamentar els morts, però no hi ha víctimes de primera i de segona.