Hongria i Polònia desafien la UE i frustren un acord sobre migració

La negociació prometia ser complicada des de primera hora del matí. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va incendiar el debat migratori ja abans de començar-lo. A l’arribada a la reunió informal de caps d’estat i de govern de la UE que es va celebrar a Granada, Orbán va disparar contra les polítiques migratòries europees: “Hem estat violats legalment”, va assegurar el primer ministre hongarès. Concretament, Orbán es referia als acords migratoris pactats entre els estats amb majoria qualificada –el 55% dels estats han de votar a favor i aquests han de tenir un 65% de la població de la UE–, per la qual cosa els no d’Hongria i Polònia no podien vetar els pactes.

El primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, tampoc podia cedir a només una setmana que se celebrin les eleccions al país. Així, Orbán i Morawiecki van fer de nou un front comú contra els postulats migratoris europeus amb la seva tàctica recurrent: bloquejar acords que requereixen unanimitat en contrapartida als que no poden vetar perquè es tiren endavant amb majoria qualificada.

L’esborrany de l’anomenada Declaració de Granada es dividia en dues parts: la primera feia referència a la reforma de la UE per preparar-se per a l’ampliació i la segona, a la qüestió migratòria. Davant el bloqueig de Budapest i Varsòvia a la segona part, el text es va dividir en dos: una declaració a Vint-i-set que només conté les mencions a l’ampliació i una altra que només signa el president del Consell Europeu, Charles Michel, que inclou la migració. Es tracta de la mateixa drecera que va prendre Michel en la cimera del juny, en què, davant la manca d’acord, va segellar només ell el punt de les conclusions sobre migració.

El text vetat era de només un paràgraf, que remarca que la qüestió migratòria necessita una “resposta europea” amb una “major acció exterior”, acords amb països d’origen i trànsit i “protecció més eficaç” a les fronteres exteriors. També subratlla la necessitat de “lluitar decididament” contra els traficants.

Malgrat la manca d’acord sobre migració, els líders europeus van restar importància al vet d’Hongria i Polònia. Michel va rebutjar que treure aquest paràgraf dilueixi la declaració de Granada, mentre el president francès, Emmanuel Macron, va indicar que el que importa són els acords que es prenen a nivell de ministres, on els acords migratoris s’han adoptat.

La cita a Granada també va servir per encetar, ara sí de manera definitiva, la reforma de la UE per poder incloure nous membres. Els Vint-i-set van evitar posar cap data per a l’adhesió de nous membres, malgrat que alguns països són favorables a fixar un horitzó temporal que impulsi les modificacions necessàries. Noves adhesions obliguen el club comunitari a repensar les majories necessàries per tirar endavant les decisions i la distribució del pressupost, entre d’altres, tots reptes majúsculs que no seran fàcils de pactar.

La discussió a la ciutat andalusa va ser inicial i sense cap decisió. De fet, el text pactat entre els Vint-i-set evita donar cap tipus de detall de com ha de ser la reforma i se centra en els reptes i prioritats del club comunitari en l’anomenada agenda estratègica, que s’ha de pactar de cara a la pròxima legislatura. Les desavinences entre els socis en la qüestió migratòria ja són un avís. La reforma de la UE està cridada a crear fissures entre els Vint-i-set amb països que es resistiran a perdre algunes de les seves fortaleses, com ara la capacitat de vet que tant han exercit Hongria i Polònia.