“No tenim més temps material si volem salvar la casa Macià d’Alcarràs”

La plataforma Salvem Casa Vallmanya, que se centra a preservar l’edifici del segle XVII on estiuejava el president de la Generalitat Francesc Macià a Alcarràs (Segrià), denuncia que la masia comença a caure i s’està arribant a un punt de no retorn. El portaveu de la plataforma, Ferran Dalmau, explica que atesa, la situació urgent, obriran la via judicial i han començat presentant una queixa al Síndic de Greuges per la situació de desemparament que s’han trobat amb les administracions. Fa un parell d’anys, es va obrir una cavitat al sostre que actualment ja ocupa pràcticament el 50% de la segona planta. “Considerem que hem entrat en la recta final, en què la casa està a res d’arribar a un punt de no retorn”, avisa.

Des del 2017, en què es va crear la plataforma, fins a l’actualitat, els representants han organitzat actes de sensibilització i han iniciat processos per donar a l’edifici la categoria de bé cultural d’interès nacional (BCIN) perquè sigui la Generalitat qui tingui cura de la casa de l’expresident a Alcarràs. Fins avui, la masia està catalogada en una categoria inferior, la de bé cultural d’interès local (BCIL). “Tot i això, si l’administració té informacions que un element BCIL està en perill de desaparició o d’enfonsament, el que ha de fer és requerir a la propietat que actuï”, assenyala Dalmau.

La iniciativa popular va demanar una categoria superior per poder protegir el bé. “Pensàvem que la Generalitat donaria més eines per obligar l’Ajuntament a preservar la casa”, assegura Dalmau. A través d’un informe, a l’agost, la Generalitat va denegar el canvi de categoria, una decisió contra la qual Salvem Casa Vallmanya va recórrer. La plataforma defensa que “els tècnics que el van firmar no tenien ni els coneixements, ni les lectures, ni l’expertesa sobre la casa ni la història de la casa”. “No tenim gaire temps material més si volem salvar Cal Macià”, alerta Dalmau, que hi afegeix: “Si l’Ajuntament no vol actuar, que sigui un jutge que l’obligui a fer-ho. No podem esperar més.”